La UAB diu que el marc legal no els va permetre actuar abans en el cas d'assetjament sexual

La secretària general de la Universitat Autònoma de Barcelona, Esther Zapater, dona la raó al conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, sobre la necessitat “d’adoptar mesures restrictives” quan hi ha una denúncia d’assetjament, però ha avisat que el marc legal no ho permet. “Hauria pogut comportar la nul·litat de tot el procés”, va assegurar en roda de premsa, el divendres 17 de març, en relació al cas del catedràtic de Física. D’altra banda, respecte al cas del professor de Filologia suspès de sou i feina per abús d’autoritat a diverses doctorands, Zapater va dir que es van adoptar diverses cautelars, si bé cap va ser apartar-lo de la docència. D’aquest mateix docent, diverses alumnes de grau han denunciat haver rebut missatges d’assetjament sexual i han acusat la UAB “de mirar cap a una altra banda”.

Esperar a la resolució judicial

El govern de la Universitat Autònoma de Barcelona va comparèixer divendres assegurant que el 2019 no va apartar cautelarment el catedràtic de Física condemnat ara per assetjament perquè la causa penal havia “absorbit” la investigació interna. “Havíem d’esperar que la causa judicial acabés i que els fets quedessin determinats”, va ressaltar la secretària general, qui va precisar que la sentència del catedràtic no és ferma. “La decisió d’apartar-lo ara és, a efectes pràctics, una mesura cautelar perquè ell pot presentar un recurs de cassació”, va apuntar Esther Zapater.

Després que el conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, digués a Ràdio Estel que cal ser “més proactius” i apartar preventivament els docents en cas de denúncia, Zapater va dir compartir “plenament” aquesta voluntat, però va assegurar que el marc legal ara mateix no els ho permet: “Si l’apartàvem podíem posar en risc les actuacions legals, i calia ser rigorosos”. En aquest sentit, es va cenyir al “principi de proporcionalitat” i a la “presumpció d’innocència” i va demanar als poders polítics “canvis legals importants” per afrontar aquests casos.

Zapater també es va defensar de la dilació entre la sentència dictada pel jutge i la decisió del rectorat d’apartar el catedràtic. Va justificar aquest mes de diferència perquè “no s’havia rebut autorització i coneixement formal” sobre la sentència. Zapater va assegurar que “dilluns a la tarda” va ser quan el rector va tenir una comunicació oficial de la resolució judicial i aleshores van acordar apartar-lo de la docència. Segons la secretària general, no podien actuar abans.

Un any d’investigació interna a la facultat de Filosofia i Lletres

D’altra banda, Zapater i la degana de la facultat de Filosofia i Lletres van defensar la investigació interna feta vers un professor de filologia hispànica, a qui han acordat suspendre de sou i feina durant catorze mesos per abús de poder. Si bé van admetre que “el procés podria haver estat més àgil i eficient” i van afirmar que “s’ha de millorar” perquè ha durat gairebé un any, també van defensar que van activar tots els mecanismes interns tant bon punt van rebre la denúncia d’una antiga doctoranda i d’un grup d’actuals doctorands acusant d’irregularitats el mateix professor.

La degana Margarita Freixas va relatar que el març de l’any passat van unificar les causes, que incloïen 88 queixes formals d’estudiants de doctorat. El cas es va posar en coneixement de la comissió tècnica assessora, que va obrir un expedient informatiu, el qual es va tancar al juny. És aleshores quan es determina que la causa mereix un expedient disciplinari, el qual comença al setembre i s’ha resolt ara amb la suspensió de sou i feina durant 14 mesos.

Segons va relatar Freixas, les alumnes acusaven el docent principalment de “mala praxi docent” perquè, entre altres motius, hi havia “moltes persones suspeses a l’aula”, les avaluacions no recollien tots els treballs entregats, el professor no s’explicava “de manera prou clara”, utilitzava les xarxes socials personals per a la docència i els proposava apujar nota assistint a conferències externes al currículum universitari.

Freixas va dir que des de la facultat van acordar diverses mesures cautelars, com garantir que les denunciants no coincidirien amb el professor i introduir a l’aula una segona professora “que vetllés per les bones praxis docents”. També li van demanar que deixés d’utilitzar les xarxes socials personals per a usos acadèmics. Segons la degana, el professor va deixar de donar classes des del setembre “per motius personals”, coincidint amb el moment en què s’obre l’expedient disciplinari.

Tant Freixas com Zapater van garantir que la UAB ha ofert “en tot moment” assessorament jurídic i psicològic a les afectades, i han manifestat “empatia i suport a totes les persones de la comunitat universitària que s’han pogut veure afectades per aquesta situació”. “Continuem treballant de forma decidida i col·laborativa per erradicar les violències masclistes de les nostres aules”, van recalcar. 

Denúncies per missatges assetjadors

A banda del cas d’abús de poder, els mitjans de comunicació van demanar a Freixas i Zapater si el mateix professor havia rebut denúncies per assetjament o abús sexual, qüestió que van eludir respondre i es van remetre a la investigació administrativa finalitzada ara.

Amb tot, un cop acabada la roda de premsa, tres representants del grup de suport a víctimes d’assetjament sexual van advertir que el govern de la UAB té constància de diversos enviaments de missatges assetjadors per part d’aquest docent i els van acusar de “mirar cap a una altra banda”. Segons aquests representants universitaris, fins a set alumnes de Grau de Llengua i Literatura Espanyoles van rebre missatges de caire sexual on els feia preguntes sobre la roba interior, feia comentaris despectius a les seves parelles sentimentals o insinuacions pujades de to.

També van garantir que el professor feia les mateixes pràctiques amb alumnes de segon de Batxillerat que es preparaven per a les PAU (proves d’accés a la universitat), a les quals els presentava un altre professor de la facultat per tenir cites fora del campus. Tots dos eren coordinadors de les PAU.

 

Hem posat en coneixement a la Secretaria General del Consell Interuniversitari de Catalunya @CristinaGelpi de com Àngel Gallego es beneficiava de la seva coordinació a les PAU per relacionar-se fins i tot amb menors, però no han pres cap mesura i han permès que ho continués fent https://t.co/cZWYWhyful

— CGT Ensenyament 🚩🏴 (@CGTEnsenyament) March 17, 2023

 

El col·lectiu de suport ha assegurat que el març de l’any passat -coincidint amb la denúncia de les doctorands- van traslladar aquests missatges a la secretària general de la UAB, “que va afirmar que eren fets gravíssims i que calia adoptar mesures cautelars”. Els mateixos acompanyants de les víctimes també van criticar que l’assessorament psicològic prestat per la UAB “és una cita setmanal dimecres al matí, incompatible amb l’horari laboral”, de manera que les afectades han hagut de recórrer a especialistes privats. Alhora, el grup de suport recrimina a la universitat “que no hagi compensat els danys emocionals i mentals patits pel silenci de la UAB”. “És més necessari que mai fer un ‘Me Too’ a l’Autònoma”, relaten.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.