L'ús del català entre l'alumnat disminueix

L'institut Gorgs ha estat l'escenari d'una jornada centrada en el català a les aules i a la resta de zones del centre escolar com és el cas del pati. La Taula per la Llengua de Cerdanyola del Vallès ha organitzat aquest dissabte la jornada “Fem més viu el català als patis de Cerdanyola!” per definir estratègies locals que reforcin l’ús del català entre els infants i joves L’acte ha comptat amb unes quaranta persones entre docents, famílies, monitors i membres de les AFA. 

La jornada s’ha organitzat davant la preocupació de la comunitat educativa i defensors de la llengua pel retrocés del català en els espais de relació dels infants i joves com són els patis, els menjadors, els passadissos i les activitats extraescolars.

Segons dades exposades per la Plataforma per la Llengua, en molts centres més del 90% de les converses informals es fan en castellà, fins i tot entre alumnes que tenen el català com a llengua habitual.

Ponències i tallers per compartir experiències i agafar idees a posar en valor 

La jornada ha comptat amb una ponència d’Eloi Planas, membre de Plataforma per la Llengua i Àdam Bertran, exmestre, coordinador pedagògic de La Bressola a la Catalunya Nord i regidor a l'Ajuntament de Girona. Pel que fa a Eloi Planas, ha analitzat les causes d’aquest desplaçament lingüístic. "Estic content de veure que hi ha gent amb ganes de dedicar un dissabte al matí a formar-se i a agafar arguments per veure com poden millorar l'educació i el català al nostre país", ha explicat Planas en declaracions al TOT Cerdanyola.

Planas ha considerat "d'enriquidora" la participació dels assistents. Aquest membre de la Plataforma per la Llengua considera que idees que aplica la Bressola a la Catalunya Nord, sí que es podrien aplicar a les escoles i als instituts catalans: "Que el mestre no sigui l'únic referent lingüístic de l'alumne sinó que hi hagi nens més grans que siguin també referents". Una de les assistents ha exposat que en el cas dels instituts, l'alumne que parla en català amb els seus companys és considerat com a "catalanufo". En referència a això, Planas ha afegit que "és molt important començar des de petits. A secundària hi hauria grans reptes, però si des de petit ja parla català aquests problemes als instituts se solucionarien". 

 Àdam Bertran, exmestre i coordinador pedagògic de La Bressola, ha presentat el model d’immersió efectiva aplicat a les escoles de la Catalunya Nord, amb especial atenció als espais de joc i convivència. Bertran ha explicat que per exemple a l'hora del pati, els docents en comptes de tenir el seu moment de descans, tots estan al pati i això obliga els infants a parlar en català entre ells. Un fet que els docents catalans presents han anotat, ja que a Catalunya és al contrari.

En declaracions al TOT, Bertran ha considerat que aquestes jornades són molt positives "perquè tornen a posar sobre la taula la necessitat de poder replantejar el sistema immersiu del català que tenim al Principat de Catalunya. Cal parlar-ne i actualitzar-lo per saber que podem fer perquè continuï funcionant els pròxims anys". El coordinador pedagògic de La Bressola ha considerat que l'origen de la verticalitat que utilitzen a la Bressola es podria aplicar a les escoles de la Catalunya Sud posant interès "en respectar el ritme lingüístic de l'alumnat i per temes pedagògics". Bertran ha considerat que si des de la comunitat educativa s'actua d'una manera concreta "forçarem els canvis a dalt (direcció i governs)".   

Els centres educatius, un pilar fonamental per garantir la llengua

Per la seva banda, l'Arseni Armengol ha fet una valoració molt positiva. "El nostre objectiu era reunir membres de la comunitat educativa de Cerdanyola que tinguessin aquest interès pel foment de la llengua en els centres educatius", ha explicat en declaracions al TOT Cerdanyola. Armengol assegurava que "constatem que no hi ha gran voluntat des de l'Ajuntament per impulsar mesures per tal de fomentar l'ús del català a la ciutat" i confirma que "no veiem fruits que ens facin ser optimistes de cara a la implicació del govern municipal".  

"Entenem que els centres educatius són un pilar fonamental per garantir l'accès a la nostra llengua per a les persones que venen al nostre país i per tant, s'han de reforçar els esforços per tal que el professorat tingui els recursos necessaris", ha afegit Armengol. 

Els assistents han proposat noves idees

La segona part de la jornada ha consistit en un taller participatiu dinamitzat per Plataforma per la Llengua, en què els participants han elaborat propostes concretes per revertir la situació a Cerdanyola. La Taula per la Llengua —que agrupa 52 entitats culturals, educatives, esportives i socials— preveu transformar les idees recollides en accions sostenibles que puguin implementar-se al llarg del curs.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.