En la data de redacció d'aquest article s'ha celebrat la primera vaga general per l'habitatge de la democràcia, després de vuit anys de govern socialista a l'Estat amb el suport dels partits progressistes. El resultat és un fracàs de les polítiques d'habitatge, per la complexitat, entre altres factors, de la realitat metropolitana de Barcelona.
Estem en una situació en què les administracions no construeixen habitatge públic. Les administracions d'esquerres han renunciat a qualsevol tipus de política d'habitatge: no hi ha entitats API sense ànim de lucre, no hi ha mecanismes per pressionar els propietaris de pisos buits, no hi ha fre als desnonaments de llogateres ni a les execucions hipotecàries judicials, no es limiten prou els lloguers, no hi ha compra de sòl ni expropiacions per construir habitatge públic, no es destinen terrenys d'equipaments a habitatge social i no hi ha un patrimoni municipal d'habitatges públics.
En definitiva, no hi ha un interès públic sincer a Cerdanyola del Vallès per construir i disposar d'habitatge públic. Les esquerres municipalistes assumeixen, amb una actitud complaent, la globalització del mercat immobiliari i han abandonat la ciutadania a la intempèrie, davant la dificultat de trobar un sostre on viure.
A Catalunya estem sotmesos, alhora, a dues pressions inevitables. D'una banda, una pressió econòmica derivada de la demanda internacional, la turistificació i els fons voltor que rep Barcelona, que exporta i expulsa els problemes cap a la seva àrea metropolitana. De l'altra, una pressió demogràfica amb l'arribada de nous residents i les dificultats de les noves unitats familiars per competir en el mercat immobiliari, davant situacions d'explotació com el lloguer d'habitacions i les múltiples formes d'habitatge compartit, el coliving o els pisos d'estudiants, que poden arribar a pagar molt més que una família per accedir a un habitatge.
Les dades estadístiques no enganyen
A Cerdanyola, les dades d'habitatge públic des del 2011 són devastadores. Les referències aportades per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) i la Taula Popular d'Habitatge, així com les dades oficials de l'Idescat i la Generalitat de Catalunya, coincideixen en un fet determinant: el nombre d'habitatges públics de nova planta construïts directament a Cerdanyola del Vallès des del 2011 fins a l'actualitat és pràcticament nul o residual.
La pràctica totalitat de l'activitat en matèria d'habitatge social s'ha hagut de concentrar en mecanismes alternatius, com el tanteig i retracte, la legalització, el 2012, de l'edifici del Patronat d'Habitatge dels Funcionaris, les iniciatives d'habitatge cooperatiu i les propostes de futur que tot just ara s'estan activant.
Segons les estadístiques de l'Idescat sobre habitatges construïts de nova planta i els informes de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, el registre històric mostra que Cerdanyola ha patit, des del 2011, una forta paràlisi en la construcció d'habitatge públic.
Les dades oficials de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya no detallen, en els indicadors públics oberts consultables, el nombre de sol·licituds vigents del Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial corresponents específicament a Cerdanyola del Vallès.
Els col·lectius de defensa del dret a l'habitatge, estretament vinculats a la mobilització veïnal, denuncien precisament aquesta inacció institucional històrica. Com reflecteixen les mobilitzacions de la Taula Popular d'Habitatge de Cerdanyola, la pressió s'ha hagut de centrar a reclamar a l'Ajuntament que mobilitzi els 690 pisos buits detectats al municipi i que esgoti les vies de l'expropiació o la compra directa, davant l'absència de noves promocions públiques acabades.
Què poc s'ha fet fins ara
En el debat sobre grans projectes com el Parc de l'Alba, al Centre Direccional, s'ha bloquejat l'execució d'obres reals. El Pla director urbanístic (PDU) preveu fins a 5.377 habitatges potencials, dels quals entre un 40% i un 50% seran de protecció oficial.
En realitat, l'única esperança d'habitatge públic és que, un cop resolta la sentència del Centre Direccional per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sigui el Consorci del Parc de l'Alba qui impulsi la construcció d'habitatge públic. Es preveu que en el proper mandat es puguin construir entre 150 i 200 habitatges de protecció oficial, que sembla que ja estan en projecte.
Davant d'aquesta manca d'edificació pública de nova planta acabada des del 2011, les principals actuacions públiques computables o aprovades han estat:
-
Adquisició per tanteig i retracte. La Generalitat ha adquirit puntualment alguns habitatges dispersos durant els darrers anys. Per exemple, la compra de dos pisos al BBVA l'any 2024, per un valor de 45.000 euros cadascun, per incorporar-los al parc de lloguer social.
-
Projectes cooperatius recents. Iniciatives d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, com la de Ca n'Antolí, impulsada per SOM ESS Cerdanyola per a persones majors de 65 anys, que preveu 11 habitatges i encara es troba en fase de desenvolupament.
-
Promocions aprovades recentment. El setembre del 2025, el Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola va aprovar el concurs públic per construir 14 habitatges de lloguer protegit per a joves a la zona del carrer de Santa Teresa. És una de les poques iniciatives municipals directes dels darrers quinze anys, tot i que encara està en fase d'execució.
En resum, després d'haver participat de bona fe en la primera vaga general per l'habitatge, si analitzem la política municipal d'habitatge de Cerdanyola del Vallès, les dades de la Generalitat i les aportacions dels activistes locals mostren que el parc públic residencial de nova construcció, finalitzat i lliurat des del 2011, ha estat gairebé inexistent. L'activitat s'ha limitat a compres puntuals per al lloguer social i a projectes de futur que tot just comencen a veure la llum.
És una llàstima que els governs que es defineixen com a progressistes assumeixin amb tanta tranquil·litat aquesta inacció municipal reiterada durant quinze anys, tot i disposar de departaments d'Urbanisme, de Patrimoni i d'empreses municipals amb personalitat jurídica que podrien actuar com a promotores d'habitatge públic.
Esperem tenir més sort amb l'habitatge els propers anys, sobretot les persones joves. Si volem continuar vivint a Cerdanyola del Vallès, la necessitarem.
Josepa Camps Venut
Geògrafa de la UAB
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram