Cartes dels lectors | Replantejar l’avinguda Primavera

De l’eix central del carrer Sant Ramon i l’avinguda Primavera a l’avinguda Catalunya

L’any 2005, amb el govern del batlle Toni Morral, Cerdanyola del Vallès va afrontar la transformació de l’Eix Central mitjançant la millora del pont de Francesc Layret i el carrer Francesc Layret, perllongant una millorada avinguda Catalunya resolta anys abans, i va iniciar els treballs més rellevants del centre de la ciutat: l’aparcament de la plaça de la Vila, la reurbanització de la plaça Abat Oliba i l’acord amb l’església per a la seva cessió d’ús.

Al mateix temps, va abordar un canvi de model: convertir en carrers de vianants el carrer Sant Martí i el carrer Sant Ramon fins al carrer Anselm Clavé i, finalment, ja amb un nou ús viari en un sentit de circulació, fins a Flor de Maig i el pont de la riera de Magrans, canviant el model de mobilitat de la ciutat. Tot això en sis anys. A més, s’hi van fer dues intervencions rellevants: la plaça Sant Ramon i el Museu d’Art de Cerdanyola.

«No només va ser un pla d’urbanització de carrers, va ser un projecte estratègic de mobilitat de la ciutat»

La major part de ciutadans ja no recordem com era el carrer Sant Ramon d’abans, però sí que sabem el gran canvi que va comportar per a la ciutat aquest nou eix cívic i comercial, i també per a l’autoestima dels ciutadans. No només va ser un pla d’urbanització de carrers, va ser un projecte estratègic de mobilitat de la ciutat, que va situar el centre urbà de Cerdanyola del Vallès, sense un nucli antic propi, en una situació comparable amb ciutats properes com Sant Cugat, Sabadell i Terrassa.

Una oportunitat 20 anys més tard amb l’avinguda Primavera

I ara ja han passat 20 anys, que es diu ràpid, i potser hauríem de fer coses semblants amb l’avinguda Primavera, que potser també hauria de canviar de nom. Es podria dir avinguda de la Generalitat, o carrer Berenguer de Saltells pel seu laic atreviment històric.

Però en aquests moments, l’avinguda Primavera és l’eix sud de la ciutat que et portava històricament fins al carrer Jaume Mimó i Llobet i el Coll de Guiera, des de la cruïlla de la carretera i els Quatre Cantons, i permetia superar el nucli urbà per anar cap a Sant Cugat sense passar pel Camí Ral o, qui sap, la Via Augusta des de Ripollet i el carrer Padró, fins als carrers Sant Martí i Sant Ramon, per anar a Sant Cugat i Molins de Rei.

Aquest carrer o ronda de ciutat va ser de nou absorbit per la trama urbana des de fa més de 50 anys, i ara l’avinguda Primavera necessita un replantejament global que li doni una funcionalitat urbana diferent respecte de l’eix central de la ciutat, però que faci una funció urbana modernitzadora de la ciutat com ho va fer el carrer Sant Ramon els anys 2005-2009.

Els Quatre Cantons i l’eix de l’avinguda Primavera

Abans de tot hem de reivindicar que el barri oblidat dels Quatre Cantons necessita una nova mirada amb més inversions, amb aparcaments públics i amb un tractament per a vianants de tota l’avinguda de la Creu Roja, que fa l’itinerari cap a Ripollet pel pont de l’autopista, després de veure que no s’ha avançat en les solucions al seu soterrament parcial o total.

Amb l’avinguda Creu Roja per a vianants, la resolució dels Quatre Cantons i la precària carretera de Barcelona ja seria molt més funcional per a vianants, vehicles i transport públic, i les voreres tindrien més amplada, dignitat i presència d’arbrat.

Nous projectes per a l’avinguda Primavera

El túnel i l’estació de FFCC-Renfe són un tall i una barrera urbana molt rellevant de la ciutat sense afrontar, i en aquest punt encara més. Cal obrir i fer passos inferiors més amplis, accessibles i lluminosos, i caldria reurbanitzar els precaris carrers d’Adam i Eva i Sant Quintí a l’entorn de la via.

Cal plantejar-se fins i tot la idea de fer una nova estació de FFCC que fos al subsol de la via i servís per fer-la més transparent, fer una estació molt més gran, ja que Cerdanyola-Ripollet és l’estació que més usuaris aporta de l’R4 de Rodalies fora de Barcelona ciutat. Ja hi havia estudis dels anys 2005-2009 al calaix, i hi seguiran, perquè els polítics el tema Renfe no l’obren per mandra intel·lectual.

L’avinguda Primavera, en el tram entre l’estació i la plaça de l’Estatut, és el tros de ciutat on passen les coses més rellevants i hauria de ser un dels nusos d’activitat i mobilitat de Cerdanyola. Primer de tot, l’estació, pròxima a l’espai residencial dels antics cinemes El Punt, que ha de guanyar molta centralitat. I si, a més, en un futur tenim el nou hospital i la modernització de les fàbriques d’Uralita amb la seva protecció BCIN (bé cultural d’interès nacional), poden ser un element transformador de la ciutat i de la carretera de Barcelona, l’N-150.

A més, cal cuidar molt el transport públic. Necessitem un espai per a autobusos i que no estiguin al mig del carrer; necessitem una estació central de bus prop de l’estació, que ens porti a la UAB, al Parc de l’Alba, a Ripollet, a Bellaterra i Sant Cugat, etc., i això no es pot resoldre com ara, de forma precària al mig del carrer. Igualment, ens trobem amb els taxis metropolitans: els hem de buscar una ubicació central fora de l’avinguda Primavera, al passeig del Pont o al carrer Santa Teresa.

«L’avinguda Primavera hauria de ser un dels nusos d’activitat i mobilitat de Cerdanyola»

Un element molt important de centralitat és el Mercat de Fontetes. Les galeries comercials i el “mercadillo” estan al límit de la sostenibilitat. No podem conviure amb un “mercadillo” limitat, que envaeix la via pública fins a límits insuportables i que ha de trobar més espai. Segurament ha d’estar prop del Mercat, però no cal que fins i tot impedeixi entrar-hi.

I, finalment, també tenim un problema rellevant: l’edifici del carrer Primavera, que supera totes les situacions d’il·legalitat d’accessibilitat: rampes del 20%, cotxes a mitja rampa descarregant, vehicles de Creu Roja i Bombers que no tenen accés accessible ni hidrants, etc.

Cal impulsar una reforma pública de l’edifici Primavera i els seus 100 habitatges, amb ascensors i escales, eliminant les rampes actuals. És un edifici crític de Cerdanyola per part de Protecció Civil, no passaria cap informe favorable, i es troba ple de gent gran perquè l’edifici es va fer als anys 70 i hi ha molta gent que ha envellit al mateix edifici.

Rebatejar l’avinguda Primavera i la seva mobilitat

Cal, doncs, un batejament i un replantejament de l’avinguda Primavera amb ambició, amb voreres que superin els cinc metres d’amplada, amb arbrat important i potent aprofitant els aqüífers de Fontetes, i que les activitats del seu entorn puguin modernitzar-se.

Cal renunciar a un carrer viari de molta capacitat. Tot i que el carrer té una amplada d’uns 18 metres, cal garantir el 50% per als vianants, per fer una gran avinguda urbana de tres carrils, amb girs admesos i sense admetre l’aparcament als laterals. Cal apostar per una avinguda Berenguer de Saltells, amb molt transport públic i amb un itinerari de vianants amb voreres importants. Seria la forma més potent de la seva transformació.

«Cal garantir el 50% per als vianants per fer una gran avinguda urbana»

Ja no tenim un ajuntament il·lusionat i il·luminat com els anys 2005-2009, vivim en un present continu de la política, però cal avisar que no podem estar davant un projecte improvisat i populista de fer obres sense una planificació per fer quatre voreres, pintura i senyals de trànsit que costen molts diners i no canvien en res la ciutat.

Cal treballar per trams i amb tranquil·litat, i cal fer una aposta política i social per aquest eix viari, i no deixar-ho només en mans de l’Ajuntament. Cal un pacte de ciutat amb les entitats econòmiques i socials, perquè ens hi juguem molt i aquí no ens ajuda ningú a fer-ho.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.