Ivan González (Guanyem): “Volem fer que l’Ajuntament faci un gir cap a les polítiques d’esquerres"

Entrevista a Ivan González, candidat de Guanyem Cerdanyola a les eleccions municipals 2023

Abans de convertir-se en candidat a l'alcaldia, Ivan González ha estat regidor de Guanyem l'oposició i regidor d'Urbanisme en el govern de Compromís.

Creu que Guanyem té possibilitats de tornar al govern municipal?
Crec que és difícil, però tenim possibilitats. La història ens demostra que som l'últim govern alternatiu als governs del PSC que hi ha hagut a la ciutat. Per tant, penso que sí.

Amb quin objectiu es presenten?
El principal objectiu és aconseguir que Cerdanyola faci un gir en les seves polítiques i que faci polítiques que s'assemblin al que nosaltres defensem que és la ciutat, que és una ciutat d'esquerres i de classe treballadora. Per tant, el nostre objectiu és aconseguir que l'Ajuntament faci un gir en aquesta direcció.

Diuen que volen ser l'opció del canvi a Cerdanyola. Què vol dir aquest canvi?
Tothom que no està al govern defensa que és l'opció del canvi. Nosaltres defensem que som el canvi d'esquerres. Per una banda, al plenari hi ha una sèrie de partits que són de dretes que, òbviament, no seran el canvi d'esquerres. Hi ha el govern del Partit Socialista que ha demostrat que no fa polítiques d'esquerres. I després hi ha Esquerra Republicana, que el que defensa és un model basat en una millor gestió, el qual em sembla molt legítim, però no és un model de polítiques transformadores com el que plantegem nosaltres. I també hi ha En Comú Podem, que juntament amb partits de dretes com Junts i Ciutadans ha sigut el principal suport del govern. Per tant, han demostrat que tampoc són l'alternativa a aquest govern, sinó que són el suport d'aquest govern. Doncs, nosaltres som l'única alternativa d'esquerres.

Ivan González (Guanyem): "Cal recuperar la política, i aquest ha sigut un mandat en què s'ha defugit qualsevol voluntat de fer actuació política"


Com valorar aquest mandat?
Entenc que aquest mandat ha hagut de ser molt plàcid per al govern. Però el valoro com un mandat en què s'ha renunciat a la política. Moltes vegades, quan es parla de política municipal es diu allò de "no importa la política, importen les persones, no importa la ideologia". Nosaltres pensem que a l'Ajuntament no es ve només a fer gestió, per això hi ha uns funcionaris. Pensem que cal recuperar la política, i aquest ha sigut un mandat en què s'ha defugit qualsevol voluntat de fer actuació política. S'ha limitat a fer gestió i, a vegades, ni això.

Durant aquest mandat, el seu grup municipal s'ha mostrat dolgut perquè s'han aprovat projectes que Compromís havia portat i que l'oposició havia rebutjat.
Bé, més que dolguts, hem manifestat moltes vegades una sensació agredolça, en aquest sentit. Dolça perquè ens sembla bé que s'aprovin coses que si pensàvem abans que eren bones per la ciutat ara ho continuem pensant. De fet, en molts casos hi hem donat suport. Però dolguts perquè això demostra que la política del PSC és, bàsicament, mantenir-se en el poder. El PSC les ha defensat com a govern, però, en canvi, quan estaven a l'oposició votaven en contra. Jo me'n recordo que de la nostra proposta d'inversions se'ns va arribar a dir que no eren un projecte polític, sinó una llista de desgràcies de la ciutat. No ens dol que el PSC tingui aquest objectiu, perquè és una cosa que ja coneixíem. Ens dol i ens indigna que altres partits li permetin fer això. El PSC pot fer això perquè altres partits li permeten. Se li va permetre en el mandat passat i se li ha permès en aquest.

Ivan González (Guanyem): "Vam començar el camí de la participació amb accions com les inversions participatives, comptant amb el Consell d'Infants. Això només era un principi, no era un punt d'arribada"


Què ha faltat perquè s'hagin aplicat aquestes polítiques d'esquerres que diu que no s'han aplicat?
Ha faltat voluntat política. Des dels municipis som molt clares tenint en compte les eines i les competències que tenim. Per exemple, en l'àmbit de les polítiques fiscals, és cert que no podem crear impostos nous, però sí que podem decidir què fem amb les ordenances fiscals, què fem amb l'IBI, què fem amb l'IAE, que són dos impostos molt importants. Nosaltres, en el mandat passat, vam iniciar un camí que implicava baixar l'IBI al 90% de les famílies de Cerdanyola i compensar aquesta pèrdua d'ingressos apujant l'impost a les empreses que facturen més d'un milió d'euros i l'Ajuntament actual, el govern del PSC, ha abandonat aquest camí i, en canvi, ha agafat el camí d'oferir totes les bonificacions que permet la llei a les grans empreses. Un altre exemple és la participació ciutadana. Vam començar el camí de la participació amb accions com les inversions participatives, comptant amb el Consell d'Infants. Això només era un principi, no era un punt d'arribada. El govern podria haver-se quedat amb el que nosaltres vam fer, haver avançat o haver retrocedit. El que han triat és retrocedir. Per tant, és una qüestió de voluntat política. En l'àmbit de l'habitatge, nosaltres vam iniciar unes polítiques que passaven per adquisició d'habitatge, per fer polítiques socials, i el govern actual això ho ha aturat. En cada pressupost han inclòs partides d'habitatge, però no les ha volgut executar. Això no té a veure amb fer millor o pitjor gestió. Això és una qüestió de voluntat política.

Ivan González (Guanyem): "Hauríem de pactar amb altres partits d'esquerra si volem fer govern"

Es veuen pactant amb altres partits d'esquerra per fer govern?
Hauríem de pactar amb altres partits d'esquerra si volem fer govern. I tant. Nosaltres pensem que caldrà un pacte entre partits d'esquerres. I aquí la part important és tant el què com el perquè. Per tant, sí, la resposta és sí.

Parlen molt en el seu programa de la redistribució de la riquesa i de la justícia social. Això què vol dir i com ho aplicarien?
Bé, és una mica el que comentàvem de la fiscalitat progressiva. La prova del cotó quant a les Esquerres és la defensa dels serveis públics i la redistribució de la riquesa en l'àmbit fiscal. Com diem, que pagui més qui més té, però no només en els serveis públics. Per exemple, en les activitats que ofereix l'Ajuntament. També nosaltres vam començar el camí de la tarifació social. És un camí que des del govern desconeixen tant, que normalment el diuen malament. Diuen tarificació social. Nosaltres vam començar aquest camí, és un camí que s'ha abandonat i és un camí en el qual cal aprofundir, que no el canviarem d'un dia per l'altre. És una cosa que també vam aprendre, que l'administració i la normativa són resistents a aquests canvis. Caldrà començar una altra vegada a aprendre aquest camí.

També parlen molt de la participació ciutadana. Com ho farien si tornessin al govern?
En primer lloc, amb el govern de Compromís teníem molt clara la idea dels pressupostos participatius. Ara sabem que això és una cosa que si la vols fer bé requereix temps, preparació i una musculatura política per part de tots, tant de l'Ajuntament com de la ciutadania. Però sabem, per exemple, que la primera parada en aquest camí és del de les inversions participatives. Segurament és més difícil, d'entrada, fer que la gent participi en la decisió de contractes i altres temes de la despesa corrent de l'Ajuntament, però sí que es pot fer amb les inversions. La gent sap el que necessiten els seus barris i està demostrat que la gent vol incidir en aquestes qüestions. Nosaltres confiem en aquesta mesura. Un altre tema important és la relació amb les entitats. Sabem que no se li poden donar competències de les entitats que la llei diu que són de l'Ajuntament, però sí que pots decidir tenir una relació més fluida. En aquest mandat hem vist com, amb entitats contra els desnonaments, des del govern se'ls hi ha dit a les audiències ciutadanes frases com "la gent ja ha participat votant cada quatre anys". Nosaltres pensem que aquesta no pot ser la manera d'entendre la participació el 2023.

Ivan González (Guanyem): "El Parc de l'Alba és el gran tema que hauria de ser objectiu de participació en el mandat vinent"


El gran tema de futur de la ciutat és el Parc de l'Alba. Des de Guanyem s'ha donat suport al contenciós que ha presentat Refem i Adenc. Què esperen de tot aquest procés?
En primer lloc, esperem que el contenciós prosperi i que s'aturi el desenvolupament tal com està previst actualment. Segurament aquest és el gran tema que hauria de ser objectiu de participació en el mandat vinent. No es pot arribar al 2023 i organitzar una consulta ciutadana, però sí que pensem que ha de ser la fita final. Que treballin els tècnics, que ho treballem a nivell polític, però que al final puguem consultar la ciutadania què volen fer amb aquesta zona de Cerdanyola. Perquè al final fa molts anys que la Generalitat i els ajuntaments del PSC i d'Iniciativa han anat aprovant planejaments i a la ciutadania no se li ha consultat. Ja sabem que hi haurà gent que no està d'acord amb nosaltres amb aquesta qüestió, però què menys que preguntar-li a la gent com vol que es desenvolupi aquesta zona de Cerdanyola.

Amb Compromís van iniciar un procés participatiu sobre el Centre Direccional.
Es va iniciar un procés participatiu que és informar, escoltar la gent i després la part final, que és que la gent pugui votar què vol que es faci allà. Per aquesta part vam arribar a un acord polític amb la Conselleria de Territori perquè aquest procés participatiu va acabar més o menys quan ja s'estava acabant el mandat i vam arribar a un acord perquè no s'aprovés cap planejament sense que prèviament no s'hagués fet aquesta consulta. Després va arribar el govern del PSC i no és només que no ha tirat endavant la consulta ciutadana, sinó que en el primer estiu del mandat va aprovar el planejament d'esquena a la ciutadania i d'esquena al plenari. Jo crec que cap dels planejaments que s'han aprovat s'han aprovat d'aquesta manera tan opaca.

Ivan González (Guanyem): "La construcció d'habitatge el que genera són bombolles immobiliàries, com ja ha passat en altres moments recents de la nostra història. Les polítiques d'habitatge s'han de fer des de les administracions públiques"



Parlem d'un tema relacionat amb el Parc de l'Alba: l'habitatge. Com cal resoldre el problema d'habitatge que té Cerdanyola?
Aquí hi ha aquesta trampa dialèctica de pensar: "si el principal problema de Cerdanyola és l'accés a l'habitatge, doncs quin problema hi ha en què es construeixin 5.000 habitatges més en aquell espai? Si a més seran la majoria de lloguer". Abstraient-nos totalment de la qüestió dels abocadors i de l'àmbit de la salut pública, també està demostrat que la construcció d'habitatge el que genera són bombolles immobiliàries, com ja ha passat en altres moments recents de la nostra història. Les polítiques d'habitatge s'han de fer des de les administracions públiques dotant-nos d'un parc d'habitatge. És a dir, no deixant que més constructores facin habitatge per a lucrar-se i mercantilitzar amb el dret a l'habitatge, sinó que des de l'administració puguem ser, com a mínim, un petit contrapès del poderós capital. Es tracta de poder posar nosaltres mateixos els preus i nosaltres fer polítiques socials, no contribuir al fet que el mercat es vagi inflant fins que la bombolla torni a esclatar, com s'ha demostrat que passa.

Com a regidor d'urbanisme ja va formar part del govern i va estar dins de l'administració. Després d'aquesta experiència, creu que les seves propostes són viables?
Notem molt que entre abans i després de passar pel govern han canviat coses, però no les coses que la gent pensa que canvien quan trepitges moqueta, com se sol dir. Hem perfilat aquestes mesures, però els objectius i els principis continuen sent els mateixos. També continuem opinant el mateix sobre el sistema. Ara tenim més perfilat el que es pot fer i el que no. I el que proposem ara són coses que es poden fer. Per exemple, difícilment suggeriríem un odontòleg municipal perquè sabem l'ALRSAL no permet aquesta proposta. No em sembla bé que no sigui així, però sabem que no es pot fer. En canvi, sabem que sí que et permet fer inversió en habitatge, perquè és una política que sí que tenen atribuïda als municipis. Això sí que ho podem fer. Per tant, pensem que defensant el mateix ara podem ser més eficaços en la defensa dels nostres principis.

Se senten més forts ara que a les anteriors eleccions?
És cert que la conjuntura del 2015 era molt propícia per a les candidatures del canvi, que després es van convertir en els governs del canvi. Segurament, ara ja no estem en aquest context, però sí que ens sentim més forts en la mesura que tenim més capital polític acumulat, més coneixements i també que hem eixamplat el projecte polític. Al final, Guanyem Cerdanyola no és un simple canvi de nom del projecte de Compromís. Hi ha Compromís per Cerdanyola, hi ha la CUP, Esquerra Unida, hi ha Comunistes i hi ha gent que ve de diferents espais de militància. Per tant, en aquest sentit sí que ens sentim més forts.

Ivan González (Guanyem): "El nou model de recollida de residus passa o per un porta a porta o per una cosa molt semblant"



Parlant de més futur, la sostenibilitat serà un repte de tots els municipis en l'àmbit de residus i contaminació. En aquest sentit, què és el que plantegen?
Aquest és un altre dels temes que, com dius, és molt important i és conflictiu. No hi ha una manera fàcil de resoldre-ho. Però si no es passa a un model que augmenti el percentatge de recollida selectiva, arribaran multes als ajuntaments i aquestes multes cauran en les butxaques dels ciutadans. Per tant, encara que només sigui per això, és evident que cal un canvi de model. El nostre és el porta a porta. Sabem que genera tensions, que és difícil, i que, per tant, es pateix un cert desgast. Proposem, malgrat tot, i a les portes de les eleccions, el model de porta a porta. El govern actual el que ha fet és no tenir proposta. Saben que és un tema complicat, que no és fàcil, que no poden treure una foto del candidat parlant d'aquest tema i que els doni rèdits entre els seus votants. Per això no en parlen. Nosaltres estem convençuts que s'ha de parlar, que és un moment d'emergència climàtica i que toca fer aquest canvi. Apostem per un canvi de model que ja es podria haver fet ara, però el govern no ho ha volgut fer. El nou sistema passa o per un porta a porta o per una cosa molt semblant a un porta a porta. L'especificitat tècnica, evidentment, ho hauríem de veure un cop sobre el terreny.

I per al comerç local?
Proposem suport en aquest canvi, primer durant la transició d'aquest canvi de model i després durant la implantació oferint bonificacions fiscals al petit comerç que recicli bé i, per tant, penalitzar aquells que no ho facin. També proposem apujar l'IAE a les grans empreses i revertir els impostos en millora de l'espai públic, també la pacificació dels grans eixos comercials de la ciutat, que és una mesura que en el seu moment generava molta controvèrsia, però que avui s'ha demostrat en totes les ciutats de l'entorn més proper que ajuda al comerç local. Per tant, mentre a altres els agrada molt anar a parlar amb l'associació Cerdanyola Empresarial i parlar de microxips i coses així molt estranyes, nosaltres apostem per a la pacificació d'eixos comercials.

Qui és Ivan González més enllà del candidat de Guanyem?
És una pregunta molt existencial. Doncs Ivan González és la persona que sense ser per uns mèrits personals que no tingui ningú més, és la persona a qui aquest moment històric ha posat davant l'oportunitat, l'ocasió i el repte d'encapçalar l'única llista possible per fer un canvi d'esquerres a la ciutat. Res més, però també res menys que això.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.