El Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola: l'essència d'un esport invisibilitzat

La gimnàstica rítmica ha sigut històricament dominada per les gimnastes russes i dels països de l'antiga Unió Soviètica. A Catalunya, aquest sempre havia sigut un esport minoritari i anys enrere a l'ombra de la gimnàstica artística. Tot i això, cada vegada més esportistes i clubs del país lluiten per posar aquest esport al mapa mediàtic, lluny encara d'altres esports que es mengen tot el pastís.

A Cerdanyola, des del 1993 existeix un reducte de gimnastes que són l'essència de la gimnàstica rítmica més pura. El Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola es va crear per a cobrir el buit existent a la ciutat amb la finalitat d'educar i formar a les gimnastes tant en l'àmbit esportiu com en el personal, però amb una perspectiva més aviat social.

El club, però, va fer un gir de 180 graus quan al 2009 Marta González va arribar al Guiera. Juntament amb Natasha Terenebets, les dues directores tècniques, van reformular l'estructura del club i van crear un nou projecte: més competitiu, però sense allunyar-se de la visió educativa. Des de llavors, el CGR Cerdanyola ha estat present en les competicions nacionals i estatals, assolint diversos èxits, que l'han convertit en un club de renom al país.

 

L'essència més pura de l'esport

 

La gimnàstica rítmica neix com una combinació d'elements del ballet, la gimnàstica i la dansa, és a dir, molt lligada als moviments del cos. "El treball corporal és essencial per entendre aquest esport", explica Marta González. Tot i que cada quatre anys la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG) canvia els codis de puntuació, "nosaltres no ens venem a aquests codis i preferim mantenir el que creiem que és l'essència de la gimnàstica rítmica: el cos", afegeix l'entrenadora.

Precisament per això, la condició física és tan important en un esport practicat, majoritàriament, per gimnastes de menys de 20 anys. "La vida d'una gimnasta és molt curta", considera la Marta, qui es va retirar amb 19 anys, quan ja en feia dos que combinava la disciplina esportiva amb la seva primera experiència com a entrenadora.

Tot i l'entrenament i disciplina que es necessita per a competir en aquest esport, Marta González és del parer que és millor "entrenar menys hores, però que siguin de més qualitat, que no pas entrenar moltes hores i que no s'aprofitin". Les gimnastes del club que competeixen a més alt nivell entrenen entre 9 i 14 hores a la setmana, en quatre dies. Tot i que reclamen més instal·lacions, davant la falta d'espais per a practicar esport a Cerdanyola, des del club agraiexen la gestió del CEM Guiera per part de l’Ajuntament.

 

Un esport que vol créixer en visibilitat

Tot i haver-hi moltes gimnastes, la gimnàstica rítmica no és tant mediàtica com altres esports. Marta González considera que "potser el fet que sigui practicat majoritàriament per noies ha fet que aquest esport no hagi tingut visibilitat, perquè durant molts anys l'esport femení ha estat infravalorat". Tot i això, l'entrenadora també apunta que "cada vegada més nois s'interessen per practicar aquest esport" i assenyala que "històricament s'hagi practicat per noies, no vol dir que sigui un esport femení; hi ha nois amb un nivell molt alt". 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.