MEMÒRIA | Isabel Sarrablo, una mestra per recordar

Isabel Sarrablo (Bielsa, 1900 – Cerdanyola, 1986) va ser una mestra avançada al seu temps. Arribada a Barcelona amb la seva família el 1914, va cursar magisteri i aviat fou reconeguda pel seu talent docent. L’any 1933 va ser nomenada directora de la Colònia Flor de Maig, i el 1936, amb el suport de la Generalitat republicana, se li confià l’organització de les primeres escoles del municipi, d’on sorgí el Col·legi Nostra Senyora del Roser, avui Agrupació Escolar.

En un article publicat al TOT Cerdanyola el 1991, el mestre i músic Jordi Morral i Masià (1932 – 2011) glosava la seva figura i en subratllava la dimensió humana: “els seus ulls interessats, la seva bella musicalitat en el parlar, així com la seva absència d’ironia, foren sempre elements suficientment expressius per endevinar-hi l’autèntica identificació i generositat vers aquells que necessitessin ser escoltats, compresos i encoratjats”. També hi destacava que Sarrablo “coneixia indiscutiblement la transcendència anímica que suposava la paraula, capaç d’impulsar-nos vers les aventures més optimistes i apassionants”.

Casada amb l’historiador Jaume Mimó i Llobet (1893-1964), primer alcalde republicà i cronista local, va ser mare de tres fills, entre ells Jaume Mimó i Sarrablo (1932-2011), que continuà treballant per la cultura de la ciutat. Els seus nets han mantingut viu aquest llegat des d’entitats com el GREC i La Constància.

Una figura que, en començar un nou curs escolar, aprofitem per recordar i en reivindiquem la memòria.

Fotos: 

• La mestra i pedagoga Isabel Sarrablo, recordada en un article de Jordi Morral i Masià publicat al TOT Cerdanyola (1991). Alumnes i mestres de la Colònia Flor de Maig, anys trenta, amb Isabel Sarrablo com a directora. Fotografies publicades al TOT Cerdanyola el 1991.