La secció de Memòria del TOT Cerdanyola es dedicarà fins a finals d'any a difondre documents i testimonis del llibre sobre el fons del periodista Josep Maria Cortada i Miró, el Xane.
Avui en dia, a molta gent —sobretot als més joves— els pot semblar difícil de creure. Però als anys setanta, al nostre país, les dones no gaudien de molts drets que avui considerem bàsics i irrenunciables. Per esmentar-ne només alguns, durant el franquisme les dones no podien obrir un compte corrent en un banc ni treballar sense el permís del pare o del marit. Tampoc podien signar contractes, tenir passaport o viatjar a l’estranger sense aquests mateixos permisos. Tenien vetat l’accés a molts llocs de treball de l’administració pública...
Patien, en definitiva, una situació d’opressió encara més gran que la dels homes, perquè a l’opressió política s’afegia la derivada del fet de ser dones.
Tot això va començar a canviar el 1976, quan a Barcelona es van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Hi van assistir tres dones de Cerdanyola —Ana Hidalgo, Angelina Puig i Cristina Marín— que, un cop finalitzades, van portar el moviment feminista a la ciutat.
Totes tres han col·laborat de manera activa en el llibre sobre l’Arxiu Xane, explicant en primera persona els seus records sobre aquells anys.
El periodista Josep Maria Cortada, Xane
L'Arxiu Xane
Durant quatre dècades, Xane va ser una figura cabdal en la vida social i cultural de Cerdanyola. El seu arxiu és, juntament amb l’Arxiu Mimó, un dels dos fons documentals que el Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC) custodia temporalment, en espera que puguin ser dipositats a l’Arxiu Municipal.
El llibre sobre l’Arxiu Xane es pot trobar —de moment— a les llibreries Efora i Aranya i a les papereries Carlin i Torrente. Està en camí una segona edició que arribarà a més punts de venda.