Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
El 1967 ja feia temps que, cada any, al Casal Parroquial s'organitzava una "Semana de la Juventud". Veiem aquí el cartell que va anunciar la setmana d'aquell any. Signat per "Bolinaga Dubá" i imprès a "VRICA" (Sardanyola-Ripollet, teléfono 239) aquella setmana, però, va superar amb escreix tots els rècords d'assistència.
Els actes van començar el dissabte 15 d'abril, amb una competició de tennis taula que van guanyar Albert Molina i Joan Botella i van continuar l'endemà amb una Gimcama Pedestre a la qual van participar 24 parelles (en aquest cas els guanyadors van ser Rosa Costa i Joan Segura). El dimecres 19 es va projectar la pel·lícula "Los Jóvenes Caníbales" i el diumenge 23 es va fer la festa de cloenda amb un Festival de Música Moderna en el qual van tocar els grups "Los Sioux", "Los Climax", "Indians Group" y "Los Alfils".
De "Solaz de Familias Cristianas" a Reducte de la Lluita Antifranquista
Aquest cartell i la programació que hi havia al darrere és un bon exemple del període de canvis i transició que ja es començava a viure a Cerdanyola. El Casal Parroquial s'havia inaugurat al setembre de 1959. Als seus estatuts es feia constar que es creava com a lloc per al "solaz i esparcimiento de las familias cristianas de Cerdanyola". Disposava de sala de cine-teatre, sala d'exposicions, bar i altres dependències on es desenvolupava bona part de la vida cultural de Cerdanyola. Bona part de les entitats del poble s'hi van aixoplugar.
Entre elles, els Amics del Teatre (amb el gran actor i director Frederic Puig i Aguilar al capdavant), la Peña Flamenca (presidida pel Sr. Niebla), el Grup de Muntanya Edelweiss, el Grup Filatèlic (presidit per Fernando Joven), Casa de Colònies, Les Illes (Montseny), el Club Infantil, l'Agrupació Sardanista, el Moviment de Joves i l'Agrupació Fotogràfica. Els col·legis de Cerdanyola hi feien els festivals de fi de curs i també era el lloc on es reunia la redacció de la "Revista de Sardanyola".
Amb el temps, es va acabar convertint també en el lloc on es va començar a reunir el jovent amb inquietuds socials i polítiques. De mica en mica, el Casal es va adaptar als nous temps, cada cop més reivindicatius, que es vivien al país, procés que es va veure accelerat amb l'arribada d'un nou equip parroquial amb Mossèn Josep Rosell al capdavant.
A la transició, s'hi va fer el Congrés de Cultura Catalana i la presentació pública del PSC-Congrés, així com d'altres forces polítiques i sindicals. Evidentment, com a resultat de totes aquestes activitats, el rector de la parròquia, màxim responsable del Casal, va tenir sovint problemes amb la Brigada Político-Social, que l'acusava de "permitir actos subversivos" al local. Cosa a la qual ell, amb la serenor que el caracteritzava, sempre contestava el mateix:
"quan hi hagi llibertat sindical, política i de reunió aquests actes segur que es faran en un altre lloc. Entre tant, aquest és el Casal del Poble" .