Quan Cerdanyola era 'ciutat del vi'

Després de viure uns anys daurats durant la dècada dels 1940, el cultiu de la vinya va viure una davallada fins a desaparèixer ara fa 19 anys

Abans de formar-se com a ciutat, Cerdanyola del Vallès era una ciutat activament rural. A més dels camps de blat, la història rural de Cerdanyola inclou de forma destacada la presència de vinyes. Segons recordava l’historiador cerdanyolenc Albert Lázaro en un article al Diari de Cerdanyola, l’any 1999, la presència de vinyes a Cerdanyola es remunta a l’any 973. Segons Lázaro, és la primera data en què es va documentar l’activitat vinícola a la ciutat.

Molt més endavant, al voltant del 1780, Cerdanyola va viure l’època d’apogeu de la vinya, tal com destaca Lázaro en el seu recull d’articles titulat ‘Cerdanyola, poble del vi’ (es pot adquirir a Amazon). Uns anys més tard, però, l’historiador senyala la guerra del francès com a causa de la destrucció de bona part de les vinyes que existien a la ciutat.

 

Premses de raïm al celler Can Fatjó del Molí

Premses de raïm al celler Can Fatjó del Molí | Arxiu del TOT

 

 

No va ser fins als anys 40 del segle XX que Cerdanyola va recuperar “l’esplendor” del cultiu de vinyes. De fet, segons va descobrir Lázaro, l’any 1944 es va fer la collita més gran amb més de dos milions de litres. El raïm més exitós d’aquells temps era el raïm blanc. Les collites cerdanyolenques es van arribar a exportar a Suïssa. A partir dels anys 60, però, es va viure una davallada de la vinya coincidint amb l’arribada de l’expansió industrial.

Poc a poc, les vinyes van anar desapareixent fins que ara fa 19 anys es va comercialitza-r la considerada darrera collita d’un celler cerdanyolenc. Es tracta de Can Feliu del Cantó i provinent de la vinya que, temps enrere, havia estat propietat de de Francesc Berenguer, propietari de l’última vinya de Cerdanyola. De fet, a finals de l'any 2000, el Diari de Cerdanyola va publicar un reportatge sobre els supervivents de l'activitat vinícola a Cerdanyola. Aquell any, tres cerdanyolencs - Mario Moreno, Toni Morral i Josep Morral - van engrescar amics i familiars per produïr l'última entrega de vi amb denominació d'origen cerdanyolenc. Per fer-ho van extreure el raïm d'una petita vinya situada a prop del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) i que anys abans havia estat expropiada a Francesc Berenguer amb motiu de la construcció del PTV. Actualment, una ampolla d'aquell últim vi cerdanyolenc es troba exposada al restaurant Capicua com a donació de Juan Antonio Hidalgo.

 

 

Edifici del Celler Cooperatiu

Edifici del Celler Cooperatiu | Arxiu del TOT

 

Es crea el Celler Cooperatiu

Cal recordar que durant els anys 20 es va inaugurar el celler cooperatiu que va unir els pagesos de Cerdanyola i Ripollet, croncretament el 28 de novembre de 1920. Tal com recorda l'historiador cerdanyolenc Isidre Grau al llibre 'Cerdanyola, espai 50/2000', les dues naus que formaven el celler van ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, especialitzat en la construcció de cellers a Catalunya. L'edifici incorporava elements modernistes molt presents en altres edificacions de la ciutat.

"L'existència del  celler suposaria unes majors facilitats per als pagesos de la zona, que així tenien resolta l'elaboració del vi i la seva sortida comercial cap a nous mercats", explica Grau. A Cerdanyola es va concentrar bona part de la vinya del Vallès Occidental i el celler cooperatiu va anar guanyant força. De fet, al voltant del 1960, el cellet aplegava 231 socis. L’edifici del celler es va mantenir fins al 1973, quan es va enderrocar per construir l’autopista que uniria Barcelona i Terrassa. Així, les masies i els carros de cavalls de treball eren una imatge habitual en la Cerdanyola del primer quart del segle XX.

 

Denominació d'origen Cerdanyola, vint anys després

Gairebé 20 anys després d'aquella darrera experiència vinícola, Cerdanyola tornarà a ser, més tímidament, una ciutat del vi. Un emprenedor vinculat a la cooperativa L’Olivera té previst posar a la venda alguns centenars d'ampolles de vi negre i vi blanc produïdes en unes vinyes a Cerdanyola, a prop de les restes de l'aqüeducte romà de Collserola. El vi ja ha estat el·laborat i embotellat i ja s’ha pogut tastar als tats de vins mensuals que organitza el restaurant cerdanyolenc Capicua. La previsió és que durant l'últim trimetres d'aquest any es pugui fer la presentació i la comercialització a Cerdanyola i que la producció d'aquest vi pugui augmentar de mica en mica. 

 

Iñigo Haughey, l'emprenedor ha fet el vi, i Isaac Gómez, chef i copropietari del restaurant Capicua

Iñigo Haughey, l'emprenedor ha fet el vi, i Isaac Gómez, chef i copropietari del restaurant Capicua | Cedida

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?