Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
La revolució, la violència i les desigualtats socials que van marcar Cerdanyola i Ripollet el 1936 van centrar la xerrada de l'historiador Josep Lluís Negreira al Casal Popular La Flama. La trobada, celebrada divendres 16 d'octubre, ha permès recuperar històries de persones i llocs coneguts, noranta anys després de l'inici de la Guerra Civil.
La pel·lícula La bola negra, actualment en boca de tothom, també ens convida a mirar la Guerra Civil a través de les persones que la van viure. Un dels personatges, interpretat per Glenn Close, afirma: «Jo estudio història no pels fets, sinó per les persones que els fan».
Josep Lluís Negreira, historiador especialitzat en la història contemporània de Cerdanyola i autor de dos llibres sobre el tema, va conduir la trobada amb aquesta mateixa idea: «No hi ha bons ni dolents, la gent actua per circumstàncies concretes».
L'acompanyava un Casal Popular La Flama ple, amb personalitats del poble i representants polítics com l'exalcalde Toni Morral i Adrià Guimerà, portaveu de Guanyem Cerdanyola.
Cerdanyola, 1936. Disset morts a mans de les patrulles i els comitès anarquistes de Cerdanyola, Ripollet i Montcada. Mesos després, serien molts més els morts, detinguts, torturats i afusellats pel franquisme, que arrasava els pobles per on passava.
Mentre a Espanya es produïa el cop d'estat militar, la FAI i la CNT impulsaven la revolució anarquista a Cerdanyola i Ripollet. Amb afusellaments de persones vinculades a la dreta, l'extrema dreta i el món empresarial; patrulles pels carrers que instauraven un clima de por i desconfiança i, alhora, una esperança per a alguns: la revolució.
La realitat d'aquell moment a Cerdanyola era complexa. Els de dalt, amb terres i arrendataris que les treballaven, i els de baix, treballadors de la Uralita o jornalers amb condicions molt precàries. «Les fotografies mostren homes als ossos, cosa que diu molt del que vivien aquelles persones».
El Sot de Can Xarau, un barri decisiu en la lluita revolucionària dels anarquistes, era on malvivia bona part d'aquesta classe treballadora, molts d'ells provinents de la resta de l'Estat espanyol, sobretot d'Almeria. «No tenien ni aigua corrent».
La misèria del moment i la lluita antifeixista van empènyer treballadors i activistes a sortir al carrer. La violència revolucionària es va emportar les vides de persones conegudes al poble. Uns assassinats que, segons Negreira, «no s'entenien, però tenien un perquè: tots ells eren militants de la dreta o l'extrema dreta».
«No hi ha bons ni dolents, la gent actua per circumstàncies concretes» — Josep Lluís Negreira, historiador
Un dels casos que recull la revista és el de la família Codonyers-Renom. L'exalcalde de Cerdanyola Francesc Codonyers i Borgunyó i els seus tres fills, Martí, Lluís i Josep, un d'ells amb discapacitat intel·lectual, van ser assassinats el 25 de juliol de 1936. Un crim que va commocionar el poble i que forma part de les històries recuperades en aquesta edició.
Una revista que manté viva la memòria del Vallès
La revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni va néixer el 2011 en format paper. Recull les històries d'entitats i personalitats, passades i presents, dels dos Vallesos. Publica dos números l'any i aquesta és la segona vegada que presenta una de les seves edicions a Cerdanyola, concretament al Casal Popular La Flama.
La presentació va comptar amb la participació de Vicenç Relats, director de la revista, i del periodista Juan Antonio Hidalgo. «En l'època en què vivim, que aquesta revista en format paper pugui continuar existint és un petit miracle», va destacar Hidalgo.
Els assistents també es van poder emportar una reproducció d'una obra del pintor cerdanyolenc Ramon Gutiérrez, conegut artísticament com a Ruipérez, a qui la revista dedica un reportatge en aquesta edició.
Per a Hidalgo, Ruipérez representa, com la revista Vallesos, un altre «petit miracle»: un pintor que ha pogut viure sempre del seu art.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.