A la memòria d'en Josep de la Taberna (II)

 

A causa de les presses per publicar a temps i a la meva mala memòria, la parròquia de la Taberna m'ha animat a tornar a rendir homenatge a en Jose Morales Moreno. Primer, aclarir que al Jose ningú li deia Pepe, a ell li agradava que li diguessin Josep. El meu segon error: en Josep no jugava als escacs, qui juga als escacs és el seu soci, en Peque. El que sí que feia el Josep era posar-se en un racó de la seva barra i endinsar-se en la lectura.

 

Durant aquesta setmana m'han estat comentant aquest dos errors a l'hora que records d'en Josep, tothom té la seva anècdota amb ell, han estat molts anys rera la barra fent de cambrer, conseller, psicòleg o humorista. També hem pogut veure dotzenes de mostres d'afecte de la gent de Cerdanyola a les xarxes socials amb el primer article d'homenatge a en Josep. Per la Taberna del Tio Tom hi han passat moltes generacions, i mai ha estat estrany veure en el local xavals de 20 anys i gent que passen dels 50, això i diu molt d'aquest local mític de Cerdanyola.

 

La Taberna és un lloc amb solera, en el selecte club dels locals de copes de tota la vida que encara queden des de els 70's o els 80's, com el Setè Cel, El Kumba, El Nuku-Hiwa o el Hockey. Demanar disculpes pels dos errors i donar gràcies al Peque, l'alma mater de la Taberna, per les fotos d'en Josep. Acabarem amb unes paraules del seu sepeli, "Caminante, son tus huellas el camino y nada más. Caminante, no hay camino, se hace camino al andar".