Bellaterra: annexió, independència o continuïtat? Una anàlisi necessària

L’any 2019 una agrupació de veïns de Bellaterra va iniciar el procés de segregació del sector de Bellaterra de Cerdanyola de Vallès i annexionar-lo a Sant Cugat, dit d’una altra manera  canviar Bellaterra de municipi.

Sobre aquest tema, el que he sentit són moltes declaracions, però en cap moment he vist realment una anàlisi fred i rigorós de quins serien els avantatges per als veïns de Bellaterra. M'agradaria analitzar en aquest article alguns elements a considerar respecte els dos municipis, com ara l’estat de conservació de les zones de Ciutat Jardí, la repercussió de l’IBI, l’estat econòmic de cada Ajuntament, etc. 

Estat de la urbanització

Certament Bellaterra necessitaria una reurbanització, però si analitzem les zones de ciutat jardí similars a Bellaterra existents a Sant Cugat ens trobem urbanitzacions com Les Planes, La Floresta i els perímetres de Valldoreix més deteriorades que Bellaterra. Només Can Barata que es va urbanitzar fa pocs anys esta en millor estat, però cal tenir en compte que aquesta urbanització va ser finançada exclusivament pels propis veïns.

Tots aquests barris segurament necessitarien una reurbanització: Bellaterra, La Floresta, Les Planes o Valldoreix, però cal recordar que aquestes operacions han de ser finançades pels propietaris. Els ajuntaments només fan el manteniment dels carrers i les zones verdes.

Serveis

Pel que fa a la dotació de serveis a les urbanitzacions de Sant Cugat, cal diferenciar entre Valldoreix i la resta. Valldoreix, en aquest aspecte, té una millor situació, però tinguem present que disposa d’una EMD i tres cops més de veïns que les altres zones. Sembla lògic pensar que Bellaterra, per nombre d’habitants i atès que perdria la seva condició d’EMD, seria més equiparable a La Floresta, Les Planes o Can Barata, on no hi ha millors serveis que els existents actualment a Bellaterra.

Quan fem una comparació amb la resta de barris de Cerdanyola, el resultat és que per a 3.000 habitants tenim dos Centres Cívics, el del Turó de Sant Pau i el de Plaça Maragall, aquest últim sens dubte i amb diferència, el més gran de tot el municipi. D'altra banda tenim un servei de recollida d'escombraries porta a porta, únic al municipi i a un preu molt raonable comparat amb el que es paga a Sant Cugat.

D'altra banda, pel que fa a serveis sanitaris, pertànyer a Sant Cugat ens portaria a dependre de Terrassa i deixar de dependre del "Parc Tauli" de Sabadell. Mes allunyat que els serveis actuals.

Situació econòmica dels municipis

Segons dades del Ministeri d'Hisenda a data 31 de desembre de 2024, Sant Cugat té un deute de 71 milions d’euros, que suposa 720,83 €/per habitant, 829€/per habitant, segons el TOT Sant Cugat a mitjans del 2025 (40% Pressupost Municipal). Pel que fa a Cerdanyola el deute és de 10,3 milions d’euros, que suposa 177,58 €/habitant. (12,3% Pressupost Municipal).

Sant Cugat és, doncs, un municipi amb un nivell d’endeutament molt superior a Cerdanyola, cosa que pot repercutir significativament en la capacitat de despesa i inversió de l’Ajuntament.

IBI

Es diu que l'IBI que es paga a Bellaterra és molt alt respecte al de Sant Cugat, però en un estudi publicat al diari "El Periódico"  es constata que l'IBI a Sant Cugat és un 28% més alt que a Cerdanyola del Vallès.

També es diu que contribuïm de forma desproporcionada al pressupost municipal de Cerdanyola, però la veritat és que l’IBI aportat en l’exercici 2025 va ser el 3,27% del pressupost municipal, per a una població que suposa el  5,16% dels habitants totals.

Gestió Municipal

Als ajuntaments es realitzen infinitat de tràmits i serveis. Un dels més utilitzats és el servei d'urbanisme, tema que conec perfectament per la meva condició d’arquitecte. A Cerdanyola el temps mig de tramitació de les llicències d'obra major és de 4 mesos mentre que a Sant Cugat de fa molts anys els voltants dels 24 mesos – sembla, en procés de millora.

Continuïtat urbana

Un dels arguments de l’annexió a Sant Cugat és la suposada continuïtat urbana entre Sant Cugat i Bellaterra. La realitat és que aquesta continuïtat és produeix a través del polígon terciari de Sant Joan, que és equiparable o inclús menor que la que existeix entre Bellaterra i Cerdanyola a través de la de la Universitat Autònoma i la Vila Universitària.

La connexió amb Sant Cugat no és més clara que amb Cerdanyola i la mobilitat amb FGC no justifica un canvi de municipi.

Si que és cert que els FGC enllacen molt bé amb Sant Cugat i Sabadell i això fa que hi hagi molta connectivitat amb aquests municipis, però això no obliga a haver-hi d'estar empadronat.

Valor patrimonial

Molts veïns argumenten que el valor dels solars i dels habitatges pujarien de preu si passem a formar part de Sant Cugat. La realitat és que els preus de les parcel·les i dels habitatges a Bellaterra actualment són totalment equiparables a Valldoreix i molt superiors a altres urbanitzacions com La Floresta, Les Planes o Can Barata. Per obtenir un increment del valor patrimonial de les propietats de Bellaterra caldria executar actuacions de millora de l’espai urbà, la reurbanització dels vials amb voreres més amples o amb carrers de secció única, o la millora de l’enllumenat  públic, però tinguem en compte que els costos d’urbanització no anirien a compte dels pressupostos municipals, sinó dels mateixos propietaris.

Municipi independent

Per altra part hi ha el plantejament, que molts veïns voldrien, que Bellaterra sigui un municipi independent. Respecte a això s’ha de dir que tot i que la llei en el RD 6/2023 preveu aquesta possibilitat per poblacions de més de 4.000 habitants, també imposa altres requisits que Bellaterra no compliria.

Bellaterra, sense zones industrials ni activitat comercial i amb una densitat molt baixa no seria viable com a municipi independent.

Un d’ells és la viabilitat econòmica del nou municipi. Bellaterra, sense zones industrials ni activitat comercial i amb una densitat molt baixa no seria viable com a municipi independent.

L’altre és el de la discontinuïtat urbana, que amb criteris tècnics no existeix. Perquè això es donés hi hauria d’haver un espai suficientment gran de sòl no urbanitzable entre Bellaterra i el nucli de Cerdanyola, mentre que tot el sòl que hi ha entre els dos nuclis és sòl urbà.

En definitiva, crec que sobre tot això queda molt per analitzar i debatre però aquest debat s’hauria de fer d’una manera freda i rigorosa allunyada de prejudicis socials i interessos polítics i personals, i recuperant l’esperit d’aquella iniciativa d’una agrupació veïnal que el que volia era la millora de Bellaterra.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.