Carta de comiat de l'intendent en cap de la Policia Local, José Miguel Abdelkader

La meva vocació de policia, com moltes altres coses a la vida, va ser fruit de la casualitat. Necessitava un treball estable i el vaig trobar l'any 1980 en la Policia Local de Cerdanyola. Però aquesta vocació de policia ha anat creixent any rere any i avui dia no sé fer una altra cosa. 

El que no m'imaginava és arribar a dirigir un cos policial com el de Cerdanyola, que sempre ha estat respectat i admirat, però molt menys em podia imaginar que estaria tants anys al capdavant. No és normal que una organització policial estigui tants anys dirigida per una mateixa persona, els fets ho demostren a tot arreu. Arribar al càrrec de cap de la Policia Local de Cerdanyola ha estat gràcies a la confiança que va dipositar en mi un dels millors alcaldes amb els quals he tingut l'honor de treballar, em refereixo a l'apreciat Celestino Sánchez, del qual vaig tenir la sort d'aprendre moltes coses. La primera: el "saber estar". 

La longevitat en el càrrec no ha estat només mèrit meu, sinó d'un equip que sempre ha estat al meu costat i m'ha facilitat molt les coses, d'aquest equip vull fer un esment especial al sotsinspector Miguel Zurita. Sense ell, possiblement les coses haguessin estat d'una altra manera o més difícils de portar. Moltes gràcies, Miguel.

Què dir de tota la plantilla del cos que he tingut a les meves ordres durant 32 anys, dels quals alguns ja no estan entre nosaltres. Ho reduiré a una expressió: vosaltres vau ser els meus companys, però sempre sereu els meus amics. Marxo de la Policia Local, però m'emporto el record més gran de tots vosaltres.

La professió de cap de policia, possiblement, és una de les més gratificants, però al mateix temps pot arribar a ser una de les més desagraïdes. Per això només vull quedar-me amb els bons moments, que no van ser molts, però compensen amb escreix als dolents. Un cap de policia ha de tenir els seus valors sempre intactes, l'honestedat i l'honradesa han de ser els seus principals valors, també ha d'estar format en les disciplines acadèmiques que es necessitin, encara que no li sigui necessari per a promocionar-se, ha de saber, no sols delegar, sinó també confiar en la seva gent. I sobretot, i el més important, tenir com a indicador principal de la seva gestió la satisfacció dels ciutadans. 

En la professió de cap de policia, no hi ha cabuda per l'egoisme, la supèrbia, la mala educació, la rancunia, la parcialitat i altres coses més. Un bon cap és aquell capaç de motivar i inspirar als seus empleats, a més de fomentar el seu entusiasme pels projectes que s'estan realitzant. Un empleat motivat és un empleat productiu. La consecució dels objectius de l'equip i de l'organització són elements essencials per a mantenir un bon ambient laboral.

La professió de cap de policia no ha de ser un compartiment estanc, sinó que ha d'obrir- se a la col·laboració amb els cossos de seguretat pública que treballen a Catalunya. No ens podem oblidar tampoc de la necessitat de treballar d'una manera transversal i oberta amb cada uns dels departaments i serveis que conformen l'Ajuntament. A tots i cadascun dels seus responsables vull agrair de tot cor l'ajuda i col·laboració que han prestat a la institució del cap de policia. També vull demanar disculpes si, en algun moment, no he estat a l'altura de les circumstàncies.

No hi ha dubte que el més difícil de la meva professió han estat aquests últims anys d'incertesa professional i, perquè no dir-ho, fins i tot en alguns moments, d'inseguretat jurídica. Soc una persona a la qual li agraden les frases fetes i que, si perduren en el temps, l'omplen de raó. Concretament, per com estimo i respecto la meva professió, he dit sempre que "no la deixaria voluntàriament". Aquesta és l'única manera que tinc de donar-li l'últim homenatge d'orgull i respecte a una professió, la de cap de policia, que hauria d'estar allunyada de la política i únicament basar-se en la professionalitat, l'objectivitat i la imparcialitat, que ens jutgin pels nostres fets i accions professionals i no per altres qüestions alienes a la professió de policia.

Com a cap de la policia local i, en el meu cas durant tants anys, m'he hagut de relacionar i treballar, amb càrrecs municipals de diferents tendències polítiques, als quals vull agrair públicament el respecte i la consideració que sempre m'han mostrat. He tingut la sort de treballar amb 4 alcaldes i 2 alcaldesses, amb els seus respectius regidors i regidores. Als actuals representants polítics que conformen els 25 regidors i regidores de l'Ajuntament de Cerdanyola, els desitjo tota la sort i encerts en les seves responsabilitats.

No seria de justícia continuar sense dedicar un esment molt especial als ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola. Tot i que he intentat ser un funcionari públic obert i al servei dels seus ciutadans i ciutadanes, vull demanar disculpes si en algun moment no he estat a l'altura de les circumstàncies o de les expectatives esperades. Un cap de policia ha de saber i tenir molt clar que la nostra raó de ser i existir com a cap ve determinada per la necessitat de servir a la ciutadania, a la qual ens devem sempre. Un cap de policia ha de treballar per al poble i no el poble per a ell.

La situació que ens ha tocat viure aquests últims mesos ho ha trastocat tot, però aquesta adversitat que està passant com una forta ventada ens fa veure com són en realitat. Per això m'heu de permetre citar una frase molt recent del cantautor Joan Manel Serrat, en el context de la pandèmia del Covid-19:

"La societat mostra el seu poc criteri amb el mal tracte que se li ha donat a la gent gran, una generació sense la qual aquest país no es podria acostar al que hem aconseguit".

Un dels aspectes que hem hagut de viure i continuarem vivint són els relacionats amb els sentiments. La professió de cap de policia no està al marge dels sentiments, la sensibilitat, els reptes, els problemes, les vicissituds... La professió de cap de policia la vivim no només des de la professionalitat, sinó també des dels sentiments, des de la sensibilitat, l'empatia, la humanitat, la tolerància, la compressió, la solidaritat, la justícia social, la imparcialitat, la igualtat, etc., i han d'estar sempre presents, si no perdríem allò essencial.

Com ja sabeu molts, el pròxim dia 5 de juliol, en complir els 65 anys, deixaré de formar part d'aquest projecte de cap de policia i, segurament, em dedicaré a altres coses que en algun moment no els he prestat tota l'atenció que es mereixia, com és la meva família. Perquè al final del camí de qualsevol carrera professional, el que et queda és la salut que hagis pogut acumular i la família. De totes maneres, retirar-se del treball no significa retirar-se de la vida! És el començament, no el final

Per finalitzar, vull agrair a tothom qui d'alguna forma m'han recolzat en la part personal, professional i acadèmica.

UNA MOLT FORTA ABRAÇADA!!

José Miguel Abdelkader García
Intendent en cap de la Policia Local de Cerdanyola

"Hay cosas del pasado que hay que cargar en una mochila y andar con ella. Y hay cuentas que no las paga nadie, ni se debe intentar cobrarlas tampoco, porque si no, no vive para delante. Lo importante de la vida es el mañana"
José Mújica

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.