Demo… qué?!

 

Veieu aquest senyor exercint el seu dret a vot? Doncs és el meu avi, Jaume Mas, diumenge passat. El meu avi va néixer el 3 de desembre del 1926, farà 93 anys. Ell ha passat per una guerra civil, va patir l'exili i una dictadura. S'ha passat mitja vida ignorant la democràcia, per això, per ell, és important votar. Jo estic desencantat de la política, com va dir Churchill, crec que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, però veure al meu avi votar, amb aquesta il·lusió de creure que el seu vot servirà per a alguna cosa útil, quelcom unit a la seva esperança de país, amb els seus valors clàssics i dignes, em reconcilien, per un moment, amb la democràcia. L'únic vot útil és el del meu avi i tot en el que ell diposita, la resta m'importa poc. Crec que els polítics s'omplen la boca amb la democràcia però després no la practiquen. La democràcia se'n va anar a la merda fa temps, ara és una fal·làcia, una posada en escena per semblar coherent, es la versió Disney del poder fáctic.

La democràcia implica una sèrie de desacords, de gents diferents que volen viure junts i en fraternitat, ara tenim democràcia però no vivim en democràcia. No hi ha d´haver victòria sinó la pau entre els pobles. No és així, només veig odi, rancúnia i violència. M´és igual dreta, que esquerra, m'és igual els colors i les ideologies. Estic cansat de veure a la gent enfrontada i de com els polítics no fan res, ja que ells viuen millor en la nostra constant confrontació, en aquesta merda de democràcia fictícia, en el fons una dictadura triada pel poble perquè es cregui sobirà i seguir enganyats. Crec que el menys dolent dels sistemes polítics és la tecnocràcia: una forma de govern en què els dirigents no estan subordinats a una ideologia política, sinó per especialistes en sectors productius i del coneixement. Portar un país com una empresa, treien el millor rendiment per als interessos dels seus ciutadans i deixar-nos d'hòsties i sentimentalismes. Tots volem el mateix, no?: Viure de puta mare. Doncs ja està. Aloha.