Gràcies, Cerdanyola!

En el meu primer dia al TOT, no m'imaginava tot el que passaria en els cinc anys següents: 275 revistes, centenars de notícies, desenes i desenes d'actes i entrevistes, la cobertura d'una pandèmia sense precedents, fer una exposició, els 35 anys del TOT, quatre eleccions i una quantitat d'hores de feina que soc incapaç de calcular.

Ara tanco la meva etapa com a directora i redactora del TOT per encetar nous reptes professionals i, abans de fer els agraïments, val la pena parar-se a pensar en la tasca dels periodistes locals. Uns periodistes que no són estrelles famoses, que no arrasen als EGM i que no fan anuncis a la tele. En canvi, són els periodistes que trepitgen el carrer de la ciutat per parlar d'allò que no surt als grans mitjans: el desnonament d'un veí, la realitat dels petits comerciants, l'impacte dels problemes mediambientals al poble, el Cerdanyola-Ripollet que es viu com un Barça-Madrid o l'espectacle que ha escrit la noia que feia teatre a l'Ateneu. També fan transparents els ajuntaments. Qui informarà de la gestió del teu Ajuntament si no ho fa la premsa local?

Ser periodista local no és fàcil perquè, sovint, els recursos són limitats i no sempre arribes fins on voldria la teva vocació, però és molt gratificant. Així ho he sentit. Primer, disculpeu si en algun moment no he arribat a tots els temes, tot i que ho he intentat amb força. En segon lloc, vull donar les gràcies a tot l'equip de persones que forma el TOT Cerdanyola i Tot Media, han estat com una família en aquesta etapa de creixement. També als i les periodistes i fotògrafs/es amb qui he compartit camp de batalles. A les entitats, comerços i clubs. I al sector polític, que sempre ha mostrat respecte per la meva feina.

Gràcies, Cerdanyola! De part d'una montcadenca, però cerdanyolenca d'adopció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.