Habitatge i educació, drets que caminen junts

Tal com afirma Tarabini, els centres educatius són espais de protecció i de referència i tenen la responsabilitat de detectar, acompanyar i activar els mecanismes necessaris per garantir els drets dels infants. A Catalunya, la taxa de pobresa infantil i juvenil se situa a prop d’un 35% i es coneix que en el 70% dels desnonaments hi ha menors. És per això que cal que les escoles i els instituts esdevinguin agents no neutrals respecte al conflicte amb l’habitatge.

Tal com indica el protocol Sense habitatge no hi ha educació, quan l’alumnat viu una situació d’inseguretat residencial, això afecta la seva autoestima, la seva relació amb l’entorn i la seva identitat, provocant, en conseqüència, una alteració en el progrés d’aprenentatge. Així doncs, la comunitat educativa ha d’assegurar que tot l’alumnat tingui les condicions mínimes per aprendre i per desenvolupar-se.

"Cal visibilitzar que la precarietat residencial no és una problemàtica individual, sinó col·lectiva"

Per fer-ho, cal la sensibilització, el posicionament i l’organització del professorat i dels diferents agents educatius. Cal visibilitzar que la precarietat residencial no és una problemàtica individual, sinó col·lectiva, desculpabilitzant així les famílies i l’alumnat i traslladant la responsabilitat a un sistema que prioritza el benefici econòmic per sobre de la vida.

El dijous 14 de maig serem al Casal Popular La Flama a l’acte Habitatge i educació: drets que caminen junts i convoquem tota la comunitat educativa, les famílies i les veïnes a organitzar-nos plegades i compartir reflexions. Com a docents i membres de la comunitat educativa, mobilitzar-nos per l’habitatge és un deure; per això, és l’hora de teixir una xarxa de resistència i de suport per defensar el dret de tot l’alumnat a una llar digna.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.