Lola Anglada, o la il·lustració com a espai femení forçat

Quim Módenes parla de la figura de l'artista Lola Anglada

El món de l’art està dominat clarament pels homes. Com en tants altres àmbits, les dones també han estat silenciades, oblidades o invisibilitzades... 

Però quan ens endinsem al món de la il·lustració les dones hi són molt més presents, i el context català n’és un bon exemple: de Roser Capdevila i Pilarín Bayés a Júlia Sardà i Sonia Pulido, entre d’altres.

I és que tradicionalment la il·lustració s’ha considerat un art menor i formava part de l’educació femenina, segurament per la vinculació amb el món infantil, àmbit gairebé exclusiu de les dones. I malgrat ser-hi relegades, és al llibre il·lustrat on moltes dones, ja des del segle XIX, hi troben un món ple de possibilitats reals.  I entre elles, cal destacar Lola Anglada.

Nascuda a Barcelona el 1892, aconsegueix estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona, d’on serà expulsada per considerar que no era adequat que una dona assistís a les classes dibuix al natural. Malgrat tot, acabarà de formar-se a París i, de tornada, el 1916 ingressarà a l’Acadèmia Francesc Galí.

Dels seus inicis al setmanari satíric Cu-Cut!, i a la revista infantil En Patufet, durant tota la seva carrera participarà en publicacions dedicades a infants com ara Virolet, La Rondalla del Dijous, La Mainada i La Nuri, aquesta última fundada per ella mateixa el 1925 i que anava destinada al públic femení. 

La seva obra, inscrita dins el noucentisme català, ens remetrà als típics valors que caracteritzaran aquest moviment artístic com ara els paisatges rurals i mediterranis, a més de la reivindicació de la identitat catalana, a través de l’univers popular que ens presentarà en les seves il·lustracions. 

Famosa també pel seu compromís polític, durant la Guerra Civil treballarà en altres publicacions infantils com ara l’Estel i Mirbal. Però el de més èxit serà El més petit de tots, un conte d’ideologia antifeixista protagonitzat per un nen. 

Represaliada durant el franquisme, i amb un perfil baix, Lola Anglada morirà a la seva residència d’estiueig de Tiana, al Maresme, el 1984. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.