Mama, sóc terraplanista

 

 

El noi d'uns 20 anys ho va dir com qui confessa quelcom que l'està atorrentant perquè sap que no agradarà a casa. Però amb total fermesa digué: "Mare, sóc terraplanista". La dona no donava crèdit a les paraules del seu fill. Com podia haver-se infiltrat en el cap del seu fill tal desgavellada idea? De què han servit les lectures, els documentals científics, els viatges per obrir-se al món i al coneixement? La mare havia llegit que un grup de bojos fletaríen un creuer per arribar a la que anomenen "La paret de gel" que consideren "el fi de la Terra", però va pensar que és tractar d'un fake. No podia ser veritat que arribessin a aquell extrem. Però és així: una legió de fanàtics de la teoria creuen que les fotos del nostre planeta preses des de l´espai són falses. Per si no tinguéssim prou amb les pseduoteràpies, pseudociències i altres contes xinos que posen en tela de judici els avanços de la humanitat, ara es propaguen com la pólvora creences superades des dels temps de Roma.

La mare havia escoltat teories de conspiranoics de tota mena, com negar que l´home arribés a la Lluna, negar l´existència dels dinosaures, tirar per terra a Darwin, afirmar que Einstein estava equivocat i tota classe de supersticions religioses limitades pel coneixement i el progrés. Però tot allò dels terraplanistes i el seu moviment que, no se sap com, va calant en gent de totes edats i condicions, era la més delirant de les coses que havia escoltat, i li feia por, li sonava a secta, a rentada de cervell. Podria realment perdre al seu fill amb aquell complot de la Terra Plana? La mare no va poder més amb tot el que bullia dins del seu cap i va estar a punt de cridar un insult fruit de la unió de les paraules llatines "ment" i"captus". Però tot just a punt de llançar-lo, el jove, un innocent que tot comença a descobrir les meravelles del món i de l'Univers va fer una gran rialla i li va dir: "És broma, mama". Per sort per ella el seu fill només estava utilitzant als terraplanistes per enfotre's de la mare. La mare respirà tranquil·la amb la broma, i va poder confirmar que havia fet una bona feina educativa amb el seu fill que fins i tot utilitzava l´ironia. Però per desgràcia hi ha molts joves a tot el món que creuen cegament que la Terra es plana. Potser l´ésser humà està ja en un procés lent d'involució i això és una de les causes, és només un principi. Tant de bo que només sigui un fet passatger d´uns freakis ben organitzats amb obscurs interessos. No ho sé. Aloha.