El motor de la revolució

Article d'opinió de l'entrenador del Cerdanyola Club d'Hoquei, Andi Colaianni

Sempre que comencem un projecte, en qualsevol etapa de la nostra vida i sigui professional o personal, la primera cosa en què acostumem a fixar-nos és com ens mobilitza emocionalment. Aquest sentiment és clau per saber afrontar els moments difícils que poden aparèixer. En cada persona i moment aquest sentiment pot arribar des de diferents parts: material, econòmic, el reconeixement, el creixement personal...

Tots els motius són vàlids, però és en aquest moment quan se'ns presenta la paraula 'il·lusió'. A l'hora d'emprendre, és com si activéssim un mesurador d'il·lusió per saber si val la pena començar un projecte. En els projectes grupals, com el que em toca afrontar al món de l'esport i al Cerdanyola Club d'Hoquei, ens toca formar un grup de treball. En aquest moment acostumem a buscar persones amb qui ens sentim còmodes per treballar, conviure dia a dia i poder assolir l'objectiu final: que el projecte sigui un èxit.

Aquesta comoditat -i ho dic parlant en primera persona- la trobo amb la gent jove, com la que forma l'equip que dirigeixo al Cerdanyola CH. Amb el pas dels anys he comprès que hi ha un denominador comú entre la gent jove i l'èxit d'un projecte: la il·lusió. La joventut cronològica està carregada d'aquest sentiment amb el qual és més fàcil sortir de la zona de confort i no sentir-se paralitzat davant allò que no coneixem.

Sembla que amb els anys aquesta il·lusió es va perdent. Potser per cansament, pels cops que anem rebent, les desil·lusions, o fins i tot pel mateix èxit. Tot i això, hi ha moltes persones que sempre troben la forma d'alimentar aquesta il·lusió. I moltes altres, a banda de no perdre-la, la transmeten. Sense dubte, ens hem de rodejar d'aquestes persones.

Si ens fixem, totes les revolucions que han existit en la història de la humanitat tenen aquest denominador comú. Parlo de gent amb il·lusió i sentit de pertinença i que senten la responsabilitat de fer un canvi i deixar empremta en el seu pas per la vida. Gent que, emocionalment, sempre tindrà una mirada jove.