Opinió | Descolonitzar la ment

Hi ha qui se sent incòmode amb aquesta afirmació, però som una colònia. Si més no, l’Estat ens tracta com a tal. Algunes conseqüències d’aquesta colonització són evidents: sotmetiment polític, robatori econòmic, alienació cultural... I un mecanisme molt més subtil i perniciós: la colonització mental.

Consisteix a arribar a pensar com el colonitzador, amb els seus mateixos paràmetres i des de la seva mateixa perspectiva. Veure el món amb els seus ulls.

“Consisteix a arribar a pensar com el colonitzador, amb els seus mateixos paràmetres i des de la seva mateixa perspectiva”

Això fa que el nostre marc de referència sigui l’Estat espanyol; que l’estranger sigui —i només sigui— tot allò que hi ha fora de les fronteres de l’Estat; que quan anem a l’estranger ens presentem com a espanyols, o que no ho esmenem si ens en consideren; que la nostra nació siguin les quatre províncies de la comunitat autònoma; que, en parlar d’Espanya, diguem “aquí”; que, en parlar dels espanyols, diguem “nosaltres”; que considerem més nostre el que passa a Cuenca —posem per cas— que no pas el que passa a Perpinyà; que la Roja sigui la nostra selecció; que acceptem que el valencià és una llengua diferent del català; que quan parlem del País Valencià en diguem Llevant o Comunitat Valenciana; que la literatura feta en espanyol a Catalunya sigui literatura catalana... I tantes altres idees que ens buiden la identitat.

“Cal autocentrar-nos, reconèixer el nostre propi marc de referència i veure el món des dels Països Catalans”

Aquest és un pas clau en la subjugació dels pobles. Rebel·lar-s’hi és el primer pas per a la descolonització. Cal autocentrar-nos, reconèixer el nostre propi marc de referència i veure el món des dels Països Catalans.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.