OPINIÓ - Jaume Sobrevals: "(Re)fer la nació (1)"

L’existència com a nació és una base essencial per a desitjar, aconseguir i disposar d’un estat propi -d’un estat no hostil- per autogovernar-nos. I així ha estat i així ho hem proclamat durant el procés independentista impulsat durant la dècada anterior. Però durant uns anys hem esmerçat totes les energies en «fer estat» i hem descuidat el «fer nació», i ara ens adonem que aquella fotografia (aquell «som una nació») ha perdut color perquè la nació és un concepte dinàmic: no podem donar-lo per fet i posar-nos a jeure. Ni podem circumscriure’l, és clar, a les quatre províncies.

Cal continuar la lluita per la independència, i això inclou seguir construint la conjuntura que la faci possible. Per això és imprescindible actuar conscientment no només per no perdre la identitat nacional, sinó per envigorir-la. En aquest context, la llengua és l’element definitori per excel·lència. Prou que ho saben els qui constantment, amb agressivitat manifesta o subtilment, volen eliminar-la.

Durant anys hem viscut sota l’eslògan «és català qui viu i treballa a Catalunya», amb l’afegit posterior «i vol ser-ho». En una època funcionava, segurament perquè era massa ambigu i semblava incloure tothom -fins i tot qui no vol incloure’s-, però estem en un altre moment on ja no valen els equívocs. Cal entendre que la societat és plural, i cadascú té la seva identitat nacional. Tenim conciutadans que no són catalans, ni volen ser-ho. Això en principi no és un problema. El problema ve quan alguns no volen que ho siguem nosaltres, i ens obliguen -entre moltes d’altres coses- a deixar de fer servir el català en qualsevol àmbit de la vida social. De nosaltres depèn fer-los el joc o no.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.