Al bell mig del carrer de Sant Ramon hi tenim una de les primeres torres d’estiueig de la ciutat, la Torre Llopis o Can Llopis, amb un magnífic jardí que fins ara només s’ha pogut visitar en comptades ocasions. La casa la va comprar l’Ajuntament el 2021, tot i que l’operació es va gestar al mandat anterior, i ara sembla que tira endavant l’obertura del jardí a la ciutadania.
Per aconseguir-ho, se sacrificarà la tanca i els murs de mamposteria vista i se substituiran per una reixa que permeti la visibilitat des de fora. S’hi integraran l’entrada i la reixa actual de forja. És una actuació lògica, malgrat el sacrifici de la tanca.
Però seria molt més comprensible si sabéssim quin ús es vol donar a la casa. Perquè no hem comprat un jardí i prou, sinó un conjunt amb una casa que hem de conservar, donant-li un ús estratègic. No s’hi val posar-hi oficines municipals, com amb la Torre Vermella, després de dedicar-hi molts diners, deixar que es torni a degradar i tornar a dedicar-hi molts diners.
Malauradament, posaria la mà al foc que no hi ha cap idea per a Can Llopis. Ni ara ni quan es va decidir comprar-la. I el temps juga en contra de la casa.
Cal mentalitzar-nos que l’Ajuntament no pot comprar totes les cases amb valor arquitectònic, si no és que abans té clar a què les vol destinar, amb un projecte convincent i viable. I que no passa res si totes aquestes cases continuen en mans de privats, sempre que l’ús que en facin preservi els seus valors arquitectònics.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.