Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Què té la tardor que m’evoca un altre temps? Em connecta amb la calma, amb el silenci, amb el record.
A la tardor, el fum s’enfila lentament pels camps. Es cremen els rastres secs de l’estiu: branquillons, rostolls i fulles velles… I la seva olor i els seus colors envaeixen els carrers.
I així, sense adonar-nos-en, l’octubre s’acomiada i ens porta a l’entrada d’un novembre fred i de presses.
Però abans, una aturada. Una nit especial. Una nit de tots, dels vius i dels morts.
Entre castanyes torrades, panellets de l’àvia, disfresses d’esquelets i carabasses terroríficament il·luminades, arriba una nit d’encanteri i d’històries al voltant del foc.
Una nit que ens convida a aturar-nos i a honrar els nostres ancestres.
L’origen del 31 d’octubre es remunta al Samhain, una festa cèltica pagana que celebrava el final de les collites i l’entrada a l’hivern, creient que aquella nit els esperits dels avantpassats podien tornar a la Terra, quan la barrera entre el món dels vius i el dels morts s’esvaeix per unes hores.
Prepara un petit racó, col·loca una foto o un objecte del difunt, encén una espelma i deixa que la nit esdevingui.
Bona Castanyada. Bona Nit de Difunts.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.