Opinió | Montse Garriga: Tradició, cultura, educació (i passió)

Cada dia, l’Enric es lleva d’hora per anar a donar menjar a un grup de cavalls. Els cavalls el coneixen i el saluden, i ell va passant pels camps on estan repartits, mentre revisa que tots estiguin bé. Hi ha quadres, però els cavalls gairebé sempre estan a l’aire lliure, on tenen espai per moure’s i pasturar.

L’Enric visita també un tancat apart: aquí hi viu un cavall cec. Va perdre primer la vista d’un ull i després de l’altre, sense que les cures veterinàries poguessin evitar-ho. Al principi, per por, no volia sortir de la quadra, però ara, en aquest tancat, ha agafat confiança i coneix on té el menjar, l’aigua i les herbes per pasturar.

Per la tarda, la Jessi, el Carles i el Marc també van als camps. Sempre que poden, exerciten els cavalls: pot ser que els muntin o que practiquin l’enganxe amb un carret. L’exercici manté els cavalls actius i forts; els animals joves aprenen dels vells. Altres dies toca dutxa, esquilada, posar ferradures o visita de la veterinària, la Laura. Al vespre, si fa fred, l’Enric els posa unes mantes.

Aquests cavalls no són de raça ni tenen una estampa fina. Procedeixen, en la seva majoria, de granges d’engreix. Dos d’ells van passar la seva joventut en competicions d’arrossegament, fins que es van fer massa grans per guanyar títols. La resta pertanyien a propietaris que, pel motiu que sigui, ja no se’n poden fer càrrec.

Són el Willy, el Moreno, el Paquirrín, el Nerón, el Rocco, el Foc… El cavall cec és el Tit. Excepte el Tit, aquests són els cavalls cerdanyolencs que diumenge van participar en els Tres Tombs de la nostra ciutat, menats pels Arriers i Arrieres de Cerdanyola, per persones que els coneixen i a qui ells coneixen.

Tradició? Sí, i tant. Els Tres Tombs més antics de Catalunya són els d’Igualada, que se celebren ininterrompudament des del 1822. Tanmateix, els rituals de protecció dels cavalls són molt anteriors al cristianisme, i a Catalunya les festes dedicades a Sant Antoni Abat, patró dels animals, són particularment antigues.

Explotació? Segons el veganisme radical, tot és explotació. Des de la gallina que pon ous fins als cavalls que surten el diumenge en una mostra del nostre passat agrícola i traginer. Però, i els gossos pastor? I els cavalls de teràpia? I els gossos que conviuen amb nosaltres a la ciutat? També són animals “explotats”?

L’Enric, el Carles o l’Ernest gaudeixen dels cavalls cada dia. El diumenge dels Tres Tombs, però, els comparteixen amb la gent de Cerdanyola: amb la gent gran, amb els nens i nenes, amb els joves que poques vegades tenen l’oportunitat de veure aquests magnífics animals. Els Tres Tombs esdevenen així no només cultura, sinó també educació.

Tradició, cultura, educació… i, per sobre de tot, la festa dels amants dels cavalls.

Montse Garriga
Vocal dels Arriers i Arrieres de Cerdanyola

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.