La policia del pensament

"El siguiente programa muestra maltrato o representación negativa de personas o culturas.Tales estereotipos no eran correctos en aquel entonces ni lo son ahora", així comuniquen plataformes com HBO i Disney+ la reclassificació del seu catàleg pel contingut racista, sexista i xenòfob. Jo vaig tenir sort, en la meva infància vaig veure pelis sense prejudicis.

Em van importar més els seus personatges i les trames que la moralitat, i els estereotips em van semblar caricatures o sàtires: els russos de James Bond, els xinesos de Tintin, els àrabs d'Indiana Jones, l'accent dels negres de "Lo que el viento se llevó" i una llarga llista. En aquest cas del drama del 1939 sobre la Guerra de la Secessió, crec que s'ha de veure en la forma original, posar-la en context, ja que el tractament del món a través de la lent de la nostàlgia no nega els horrors de la desigualtat racial. Quina culpa tenen obres mestres com "Dumbo", "Peter Pan", "La dama y el vagabundo " o "El libro de la selva"? És possible seguir veient amb la mirada d'un nen aquestes pel·lícules clàssiques de tota la vida? Cal posar en context als incauts i amagar-les a les multituds enfervorides? Pot l'espectador d'avui posar al seu lloc aquests estereotips, lamentar l'acte de crear-los, però seguir mirant al futur?

Fou el progressisme dels setanta el que va reprendre l'expressió "políticament correcte", en començar a témer que la promesa democràtica caigués en el parany de negar, perseguir, jutjar i condemnar als que pensessin diferent, ficant-los al mateix sac dels tirans del passat (comunisme i feixisme). Tot i que ve de la lloable intenció d'escombrar la violència el racisme, el sexisme i l'odi, la correcció política reemplaça vells prejudicis per nous, i és quan apareix "La Policia del Pensament". Hem d'entendre que les transformacions culturals són, en aquest punt, de vida o mort, però no s'aconsegueixen decapitant als decapitadors, perquè arribarà un moment que tot estarà prohibit, subjecte de ser susceptible. Tindrem la pell tan fina com la seda i el cervell tan modelable com el fang. Tot allò que molesta està en els ulls del que mira. Deixeu a Dumbo en pau!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.