Relat | Cròniques de Mercuri

Juliol i agost, dos mesos a l'infern, el mercuri es torna boig. Carrers solitaris, nits empapades, xafogor cosida al cos. Sí, d'acord, ens agrada l'estiu i el bon temps, però així no, així només fem que trobar a faltar la serenor de la tardor i els seus 20 graus. Però, entre tot aquell desgavell climàtic, una distracció: l'eclipsi, quelcom de què parlar. La Lluna, el Sol i la seva dansa còsmica, amb la seva imatge de quietud mesurada, tenia l'aparença del que és quotidià i la profunditat del que és immortal. I Incendis, incendis per tot arreu, tot crema amb un foc que no té res de purificador sinó d'aniquilació. I la invasió de Ceuta, milers d'ànimes en pena vagant en el no-res, ningú els vol, ni el seu propi país, per què? I els drons de la guerra d'Ucraïna, i els terratrèmols de Veneçuela i Colòmbia, i la ja citada canícula assassina, queda clar que la Mort no fa mai vacances.

22 d'agost, feina, escoles, rutina, però seguim uns dies aïllats i aïllades en la nostra illa particular. Perquè ens agrada somiar, la llibertat de la nostra imaginació posseeix un encís seductor que ens evadeix d'una realitat cada cop més difícil. La immolació del present a l'altar d'un futur incert. Coneixem els motius i fingim ignorar-los, però, en la nostra intimitat carregada de sensacions que es contradiuen, no ens podem enganyar: d'aquí a un mes acaba l'estiu i, en un tres i no res, Nadal i Sant Tornem-hi, qui dia passa any empeny. I si ja estem morts i això és l'infern?

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.