Relat| El Fi d’Any biològic

Per a mi, l’any no s’acaba el 31 de desembre, sinó quan el bon temps s’acomiada. Més encara ara, amb aquest clima boig, sense estacions, que ens fa passar de la calor al fred sense preàmbuls. Ja han passat quatre mesos des de la nit més curta, la de Sant Joan, moment àlgid de l’any. És amb l’últim bany de mitjans d’octubre quan, sortint de l’aigua, m’enrosco amb la tovallola, em giro mirant el sol perquè m’escalfi, és com si el món s’aturés un moment, i em dic: «Comença un altre cicle».

La calor de l’estiu encara se sent a l’aire, però les nits ja porten un xiuxiueig de frescor. Com que l’estiu és sinònim de vida i llibertat, ara és el moment de tornar a la rutina, de reprendre projectes i de mirar endavant amb ulls renovats. La tornada a l’escola dels nens, la feina, el canvi d’armari, les activitats… totes les rutines de setembre fa setmanes que s’han engegat.

A poc a poc, la temperatura baixa, els arbres muden de color, però encara escalfa el sol fins al novembre. És com si la tardor digués: «No et preocupis, encara hi ha temps per gaudir del bon temps», i jo continuo esgotant la màniga curta i les xancletes. Més tard, inevitablement, arriba el dia que em poso la primera jaqueta. És com un símbol, un recordatori que l’any vell se n’ha anat i que és hora d’abrigar-me, de cuidar-me, de preparar-me per al que ve.

En resum: deixant de banda els 365 dies del calendari, la fi d’any, per a un mediterrani com jo, arriba just en el moment en què voldria desaparèixer fins a la següent primavera.

Feliç 2026!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.