Relat| Sempre amb mi

L'únic que recordo del meu pare s'acaba amb el dia de la meva comunió. El recordo amb una americana marró i uns pantalons de pinça color veig, després d'allò va desaparèixer. La mare em deia que va marxar pel nostre benestar, que es va enrolar en un vaixell mercant, donant voltes pel món de port en port i que mensualment arribava un substanciós txec. Tot i això, jo vaig continuar veient al meu pare al llarg de la meva vida. Era una imatge llunyana d'ell, es presentava discretament i des de la distància em mirava, però, a la que jo el descobria i anava a buscar-lo, ell s'esfumava misteriosament, era com si no volgués que m'hi acostés. D'alguna forma volia veure'm, potser necessitava que sàpigues que encara pensava en mi i que seguia allà. El vaig veure el dia del meu desè aniversari, el de la meva graduació, el dia que em vaig treure el carnet de conduir, el de la meva boda, el dia que va néixer la meva filla, és curiós perquè sempre duia la mateixa roba: aquella americana marró i els pantalons veig, i sobretot: mai envellia, ja que sempre estava igual d'aquell dia de la comunió. Li explicava a la mare, però ella deia que era impossible, que el meu pare estava sempre travessant oceans, que el que em passava era una trampa del cervell de les ganes que tenia de veure'l. Jo em negava a creure allò, però era cert que quan el meu pare es presentava era l'única que el veia, a la que avisava algú perquè es fixés en la seva presència ja era tard, el meu pare ja havia marxat. Fins que va arribar aquell dia. La mare va morir i durant el funeral vaig tornar a veure al meu pare, allà, a la llunyania, entre tombes i lapides, jo, sobresaltada no vaig aguantar els nervis i vaig cridar a tots els presents, "Mireu allà, és el pare! Que no el veieu?!", després em vaig desmaiar. En despertar-me estava al meu llit, una dona vella era al meu costat, em va dir que era una tieta llunyana per part del pare a la que no veia d'ençà que jo era una nena, "ha vist vostè també al pare?", vaig preguntar, el que digué em va glaçar la sang; "Sí, jo també el puc veure. Però t'he de dir la veritat: al teu pare el van assassinar de forma cruel quan tu tenies només tres anys. A partir de llavors la teva mare va decidir ocultar-te la veritat pel teu bé. Els diners que us arribaven era un recapte mensual de tota la família". Avui dia encara continuo veient-lo, quelcom, que em fa sentir tranquil·la.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.