RELATS - Danny Romero: "Deus ex machina"

No hi havia manera, la policia era incapaç d'enxampar a l'assassí que ja s'havia cobrat la vida de set dones, totes elles del mateix mode: entrava a casa seva i els tallava el cap. En acabat les deixava estirades al llit amb el cap sobre el pit, mantenint la cara el rigor mortis de pànic, boca oberta, llengua fora i ulls oberts de terror. Sense pistes, testimonis ni cap relació entre elles, l'inspector va demanar l'ajuda de la doctora Rubio, experta en Optografia, ciència que estudia el camp de la imatge congelada que guarda l'ull en el moment de la mort. Com que de l'última mort no havien passat ni dos dies, hi havia possibilitat de visualitzar què hi havia a la retina i que servís d'informació. Ràpid, van portar el cap al laboratori i van iniciar el procés, el lloc era una mescla d'estudi fotogràfic i quiròfan, ple d'instrumental i consoles. Al cap d'un temps, en una de les pantalles es va començar a materialitzar una imatge borrosa, després va agafar forma de rostre tot i que no era reconeixible. La doctora Rubio va aïllar els fotoreceptors passant-los a una tomografia computacional que, ajudada de l'IA, va perfilar un rostre clar. És aquest l'assassí? Hem de cursar una ordre de detenció, va dir l'inspector, la doctora, nerviosa, contestà, encara no es pot treure cap conclusió, deixi'm sola. Quan se'n van anar, va començar a plorar mirant aquella cara. No podia ser: era la cara del seu fill.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.