Relats: Danny Romero Mas : "Ja no"

De vegades penso que vaig néixer morta. Estava tan cega, tan espantada, tan sotmesa... En realitat, ell era tan poca cosa que només podia fingir l’autoritat mitjançant l’abús. De fet, amb l’ús de la força bruta evidenciava la manca d’autoestima. Cridant-me i agredint-me se sentia poderós; després, una calma tensa fins que tornava el meu malson.

Però ja no. Ja no farà que em senti petita i invisible. Ja no em farà sentir que no valc per a res. Ja no tornaré a sortir lletja o trista a les fotos. Ja no em traurà el son, les ganes de viure ni l’alegria. Ja no acataré les seves ordres; no m’humiliarà criticant el meu cos ni em renyarà per parlar amb algú. Ja no em sentiré sola estant acompanyada ni m’anul·larà com a persona.

Ja no tornarà a fer que dubti de mi mateixa, no rebutjarà la meva família i ja no em compararà amb altres dones. Ja no sentiré malenconia per allò no viscut ni pànic pel viscut. Ja no enyoraré una felicitat absent.

Per desgràcia, mentiria si digués que l’he oblidat: el que em va fer sempre ho portaré amb mi. Però ja no continuaré atrapada en el seu passat; el present em pertany i imagino un futur sense la pudor de macho alfa.

Ara m’adono que estic vivint moments que només podia somiar. És trist, perquè altres dones no ho poden explicar, però, en el fons, agraeixo que m’ensenyés el que no vull. Ell ja no tornarà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.