RELATS - Danny Romero: "La voluntat"

Arribà al poble amb aurèola misteriosa, aspecte androgin i robes negres, no se sabia si era home o dona, però la qüestió és que aquell ésser assegurava treure les penes. Es va instal·lar en un hostal on pretenia rebre a tothom que requerís el seu peculiar servei. I van començar a desfilar per la seva habitació: amants amb el cor trencat, mares desesperades, homes vidus, treballadors a l'atur, endeutats, solitaris i tot un reguitzell de desgraciats. Aquell ésser eliminava les penes i drenava el dolor perquè la persona deixés de patir. Abans de la cura, signaven un contracte on l'ésser es comprometia a treure la tristesa, però on, a canvi, només demanava la voluntat. Després de la visita, tots continuaven amb les seves vides, aliens als seus maldecaps, mentrestant, la criatura es recaragolava de dolor al llit fins a assimilar totes aquelles penes alienes acumulades. Quan es va haver complert l'acordat, els clients, renovats i contents, picaven a la porta per pagar-li. Els rics li portaven joies i feixos de bitllets, els més humils li duien embotit i formatge. Però l'estrany ésser rebutjava tot allò, la gent, contrariada, li donava les gràcies amb fervor diví, li besaven les mans i s'agenollaven. Aleshores, treia el contracte i els llegia lentament la clàusula de pagament, i amb un volum del Pompeu Fabra a la mà, feia especial èmfasi llegint per síl·labes l'accepció correcta de "VO LUN TAT".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.