Relats | La visita del Papa i la ira d'Antoni Gaudí

M’estic regirant aquí dins. Això ja és massa, inadmissible! Ara ve aquest paio a parlar en estranger a casa meva? Va, home, va, aneu a cagar! Això és el que em faltava. Després de dir-li al Sugrañes el que havia de fer, resulta que no han entès res. Ni el De Paula Quintana, ni el Puig i Boada, ni ara el Bonet i Armengol. Res. Estan fent una abominació. No miren ni a Déu ni a la Natura, només volen batre rècords: la més alta, la de més durada... Colla de messiànics!

I ara ve el ianqui aquest a parlar de tot menys en català, aquí, al meu mausoleu! A mi, que em van empresonar l’any 24, amb el Primo de Rivera aquell dels collons, per enfrontar-me a la policia per parlar en català durant la Diada!

Aquí, des del meu repòs, sento tots els idiomes, però, de tota la gent que va i ve meravellada amb la meva obra, són poquíssims els que parlen la meva llengua. Ja ni tan sols reconec Barcelona, prostituïda pels quatre xavos del turisme i per l’aniquilació identitària de la globalització.

I ara em ve aquest papa nou de pa sucat amb oli, que es veu que té un castellà perfecte, a fer l’homilia en castellà i en llatí, i a dir només quatre paraules en català per quedar bé de cara a la galeria. Va, home, va! No som a Catalunya? Doncs tot en català!

Normal que jo, Antoni Gaudí, m’estigui regirant a la meva tomba, aquí dins, a la capella de la Verge del Carme, dins la cripta de la Sagrada Família.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.