Roser de Maig ens fa més forts

Trobo que des que el Roser de Maig s'organitza en comissió participativa fa molt més goig. Un any més Cerdanyola torna a celebrar la festa major de primavera, la més lluïda, i ara que ja fa tres anys que el motor de la participació funciona sembla que tots els engranatges comencen a encaixar com toca. La virtut de la participació és que tots els errors comesos a cada edició es resolen a la següent. I que tota la crítica que pot fer la ciutadania és en realitat autocrítica. És magnífic.

 

Friso per recuperar el bon ambient del parc del Turonet, on des de l'any passat conviu l'escenari principal amb les barraques de les entitats. Enguany, amb petites millores, es consolida la complicitat entre les associacions culturals, juvenils i veïnals que dediquen dins d'una barraca les seves hores a la festa de tots. També tinc moltes ganes de passejar-me pel nou espai Xarau, que enguany s'ha renovat com un punt de trobada per a les activitats diürnes.

 

Desitjo que aquest model de festa major hagi arribat a Cerdanyola per quedar-se. Que cap eventual canvi de govern s'atreveixi a apartar les més de quaranta associacions i entitats que treballen braç a braç pel Roser de Maig. No és cap frivolitat lloar la festa major. El que ens juguem és la cultura popular, la que ens toca a tots, i l'emancipació col·lectiva. Si les entitats s'asseuen per a acordar com ha de ser el Roser és més fàcil que al llarg de l'any ho repeteixin per altres qüestions. I això, com a poble, ens fa més forts.