RELAT | "Yo no tengo pueblo"

Cada any el mateix: veig als altres marxar mentre jo em quedo aquí, a menys que m'inventi uns dies d'evasió. No sé si us passa, però el fet és que jo no tinc pueblo.

"Me voy al pueblo", diuen uns, anem al poble altres, i més variants com: l'apartament, el tros, el terreno o el càmping. Els més rics van a la casa de la platja o de la muntanya. Alguns aprofiten la família per marxar al poble dels sogres, a l'apartament del cunyat o a la torre de la germana, la qüestió és rascar algo com sigui. Però centrem-nos en el pueblo. Lloc normalment de seca, un terruño que passa de 1000 habitants als 5000 a l'estiu, amb les seves revetlles i costums, on sentir-se part d'una gran família on tothom es coneix.

Com deia, jo no tinc poble, els meus ancestres no van arrelar als seus llocs natals, no tinc aquesta cultura de pertinença. Com molts de vosaltres vaig néixer a l'hospital Santa Fe, actual Tauli, però seria absurd anar de vacances a una ciutat com Sabadell, no? He anat invitat al pueblo d'algun amic o cosí, però, per més que mengi, privi i balli com un d'ells, mai m'he sentit integrat i acabo sempre per ser: Danny "El catalán". Per tant, el meu poble, les meves arrels, són Cerdanyola. No tinc res més.

Per això és tan important que hi hagi bons serveis, piscines, zones verdes, carrers sense brutícia i propostes d'oci pels qui ens quedem. És irònic, perquè Cerdanyola fou creada al segle XIX com segona residència de la burgesia catalana.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.