Els bancs del carrer de Sant Martí es vesteixen per homenatjar a Joan Margarit

L'acció s'inclou dins del programa per commemorar el Dia Internacional de la Poesia, celebrat el 21 de març

Del 19 al 26 d'abril se celebrarà "Asseu-te amb la poesia", un acte d’homenatge al poeta Joan Margarit. Es farà portant els seus versos al carrer, unint l'arquitectura i la poesia, les dues grans branques de la vida de Joan Margarit i folrant els bancs de granit del carrer de Sant Martí amb una selecció dels poemes del poeta de Sanaüja.

Es tracta d’una acció que s'inclou dins del programa per commemorar el Dia Internacional de la Poesia, el 21 de març, així com el Cafè amb Lletres de març dedicat a Juana Dolores Romero Casanova, una de les veus més interessants i trencadores de la poesia contemporània. 

Joan Margarit

El 16 de febrer d’enguany va morir Joan Margarit. Arquitecte i poeta, amb una trentena de llibres de poesia i d’altres volums de caràcter memorialístic i de reflexió al voltant de la poesia.

Margarit va participar en el programa Cafè amb lletres de Cerdanyola del Vallès en dues ocasions. 

Cafè amb Lletres

L’escriptora i actriu Juana Dolores Romero Casanova protagonitzarà el Cafè amb lletres mensual el dijous 18 de març a les 19 h a través del perfil municipal d’Instagram de l’Ajuntament.

 

Més info: Juana Dolores Romero presenta "Bijuteria" al Cafè amb Lletres de març

Juana Dolores conversarà amb Esteve Plantada sobre el seu poemari "Bijuteria", guardonat amb el 56è Premi Amadeu Oller 2020, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.

Dia Mundial de la Poesia 

El Dia Mundial de la Poesia se celebra cada 21 de març des del 1999, any de la seva declaració en la Conferència General de la UNESCO. 

Per celebrar-lo en l’edició d’enguany, amb motiu del centenari del naixement de la poeta Felícia Fuster, s’ha triat com a protagonista el seu poema “No em despulleu”.

 

No em despulleu

Abans

que el gran compàs no em paralitzi

amb la geometria de la mort

no em despulleu.

No em despulleu del temps

ni d’aquells mots

que, fins gebrats, jo feia càlids.

Sé que el meu cant

avui

no arribarà

ni a les òrbites baixes

i el món em pesarà. Tant és.

Deixeu-me.

Deixeu-me el formigueig

d’aquest cap ple de festa

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,

calç apagada, encesa, poca cosa,

no, res,

amb els peus nus.

Sé caminar descalça. I més.

I encara sé:

només el que s’esborra

té importància.

Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012)