Durant més de cinquanta anys, Miquel Sánchez i González (Cerdanyola, 1943) ha investigat el passat de la ciutat, n'ha defensat el patrimoni i ha contribuït a preservar-ne la memòria. Aquest dimecres, 21 d'octubre, els papers s'han invertit: han estat els seus amics els qui han explicat la seva història. L'Ateneu de Cerdanyola ha acollit un homenatge que ha descobert les moltes facetes de l'historiador i escriptor, des de l'activisme cívic fins a la poesia, passant per una extensa obra dedicada a la història local.
Miquel Sánchez, davant dels plafons dedicats a la seva trajectòria com a historiador i escriptor, a l'Ateneu de Cerdanyola. FOTO: Judit Josa
L'homenatge, traslladat a l'Ateneu després de la inundació de la Biblioteca Central, ha reunit l'historiador i arxiver Josep Fernández Trabal, el poeta Francesc Parcerisas i l'arquitecte Vicent Guallart. El periodista Juan Antonio Hidalgo, president del Grup d'Estudis i Recerques de Cerdanyola (GREC), ha conduït una conversa estructurada en tres àmbits: l'activisme cívic i la premsa local, la poesia i la recerca històrica. La rapsoda Mariona Casanovas ha enllaçat els blocs amb lectures de poemes de Sánchez. A l'inici de l'acte s'ha projecte un vídeo de Cerdanyola.info en què el mateix Sánchez repassa la seva trajectòria professional, literària i de compromís amb la ciutat.
Els participants en l'homenatge a Miquel Sánchez, amb l'historiador al centre, envoltats de llibres de la seva extensa obra. FOTO: Judit Josa
Una vida de compromís amb la ciutat
«El Miquel és una persona que porta més de 50 anys treballant per la ciutat en molts fronts», ha destacat Hidalgo en la presentació. El periodista ha recordat els inicis de Sánchez en l'activisme polític durant els darrers anys del franquisme, la seva participació en iniciatives culturals i patrimonials i la seva implicació en la premsa local i en la lluita contra l'amiant. Sánchez va ser un dels redactors de la mítica Revista de Sardanyola.
La regidora de Cultura, Andrea Borrego, ha agraït la seva contribució a la ciutat i ha explicat com Sánchez va aconseguir convèncer la Comissió del Nomenclàtor perquè un dels nous carrers del Parc de l'Alba porti el nom de Berenguer de Saltells. La proposta havia generat reticències inicials, però l'historiador va defensar-la amb arguments i documentació. «No te'n vas de parlar amb ell sense aprendre alguna cosa», ha afirmat.
Josep Fernández Trabal, historiador i arxiver, antic cap de l'àrea de Fons Històrics de l'Arxiu Nacional de Catalunya, va conèixer Sánchez l'any 1989 arran d'una consulta històrica. Durant l'homenatge, l'ha definit com un home de múltiples facetes i profundament compromès amb la ciutat. Ha situat l'origen de la seva vocació investigadora en la voluntat de preservar el patrimoni i la memòria d'una Cerdanyola que es transformava ràpidament. També ha recordat la seva defensa de la democràcia local, la llengua i la cultura catalana.
De l'enginyeria a la llibertat de la poesia
Una de les parts més personals de la conversa ha estat dedicada a la poesia. Francesc Parcerisas ha recordat els anys en què Sánchez assistia als seus tallers de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El poeta ha explicat que el distingia una característica: no deixava mai de prendre notes.
Parcerisas ha relacionat aquesta disciplina amb la seva formació d'enginyer i ha destacat que Sánchez construeix els poemaris al voltant d'una idea o d'un projecte, amb visió d'enginyer, en lloc de limitar-se a la inspiració.
El mateix homenatjat ha explicat que durant cinquanta anys va treballar en la indústria del paper, una activitat que el va portar a viatjar per diferents països. En jubilar-se, va deixar enrere les fàbriques i es va concentrar en la història i la poesia. D'aquesta última, n'ha destacat sobretot la llibertat creativa: la possibilitat d'expressar-se sense les exigències documentals pròpies de la recerca històrica.
El llegat de l'historiador
La tercera conversa s'ha centrat en l'extensa producció de Miquel Sánchez, autor de més de 50 llibres, entre els quals hi ha 25 obres d'història i prop de 20 de poesia. Una bibliografia que abraça des de la prehistòria fins a la Cerdanyola contemporània.
Vicent Guallart, fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya i director de Valldaura Labs, ha explicat com les investigacions de Sánchez sobre Valldaura van ser el punt de partida del seu propi interès per la història d'aquest indret de Collserola. «El Miquel ha sigut el meu primer mestre en aquest món de la història», ha reconegut. La seva col·laboració es va iniciar amb consultes sobre documents antics i ha continuat amb les recerques sobre el passat medieval de Valldaura.
Fernández Trabal ha volgut posar en valor l'esforç que representa dedicar tota una vida a estudiar la història d'un municipi, especialment quan la recerca s'ha de compatibilitzar amb una altra professió. Ha recordat les hores que Sánchez passava als arxius i les estones que aprofitava durant els viatges de feina per ordenar la documentació.
Sánchez també ha explicat la metodologia que ha seguit en les seves investigacions. La formació tècnica, ha reconegut, el va acostumar a exigir proves documentals o testimonis orals fiables. Aquesta manera de treballar l'ha portat a reconstruir, entre altres qüestions, la història dels masos de Cerdanyola i a investigar com moltes de les antigues propietats van desaparèixer o es van integrar en altres finques.
Un homenatge que continua
L'acte s'emmarca en el reconeixement que Cerdanyola dedica enguany a Miquel Sánchez, iniciat per Sant Jordi amb la Marató de Lectura. El programa segueix el precedent de l'homenatge a Isidre Grau, celebrat el 2025.
Precisament Grau, que no ha pogut assistir a l'acte, ha estat present en les paraules finals d'Hidalgo. El periodista ha explicat que l'escriptor defensa que cal escriure un llibre sobre la vida i la trajectòria de Sánchez, una proposta que, segons ha apuntat, ja s'ha començat a plantejar.
Miquel Sánchez, al centre, amb Francesc Parcerisas i Vicent Guallart, durant l'homenatge a l'Ateneu. En primer terme, les estovalles commemoratives amb fragments de la seva obra. FOTO: Judit Josa
L'homenatge continuarà durant la Festa Major de Sant Martí amb la iniciativa A taula amb el Miquel!, que del 30 d'octubre al 2 de novembre portarà fragments de la seva obra a les estovalles individuals de diversos establiments de restauració de Cerdanyola.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram