Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
L’Hector Fornés Martínez és el president de l’Agrupació Sardanista de Cerdanyola des de fa cinc anys. Després de celebrar el 51è Aplec el passat diumenge 8 de març, l’entitat enceta una nova temporada de dansa, tradició i comunitat.
És el president tot i no viure a Cerdanyola.
Vaig néixer a Cerdanyola, però vaig viure un temps als Estats Units, el que allà trobava a faltar aquest sentiment de pertinença a una comunitat que tenim aquí a Catalunya, i per això vaig tornar. Ara visc a Barcelona per motius de feina, però la meva família i amics continuen vivint aquí, la meva vida social la faig aquí. I soc el president perquè crec en el projecte que estem fent, quan jo era petit el Leandre Pon -expresident- i la Núria Pérez em van acollir en aquesta família i em van ensenyar a ballar, ara jo estic tonant aquesta dedicació.
Com entra a formar part de l’agrupació sardanista?
Jo vaig ballar sardanes per primer cop a l’institut, al Pere Calders, i arran d’això em van dir que a Cerdanyola hi havia una colla infantil amb la Núria Pérez com a professora, i va ser quan vaig descobrir tot un món. Després vaig començar a competir amb una colla de Barcelona, però sempre he intentat mantenir aquest doble vincle amb la sardana popular de Cerdanyola i la sardana esportiva o de competició.
"La sardana i la cultura catalana són elements de cohesió social"
Què vol dir formar part d’una colla sardanista?
Per mi és pertànyer a quelcom més gran que un mateix, és aquest sentiment de pertinença a un grup. La sardana i la cultura catalana són elements de cohesió social. Nosaltres tenim 200 socis, però a les activitats podem mobilitzar fins a 400 persones, moltes de les quals si no fos per les sardanes estarien soles a casa. Tenim moltes dones viudes que han perdut la persona amb la qual havien construït una vida, i les classes els tornen l’emoció. Amb la dansa el nostre cervell allibera hormones que ens tornen més positius.
I concretament de l’agrupació de Cerdanyola?
Nosaltres sempre hem volgut allunyar-nos d'aquesta visió de la sardana tradicional i anar de la mà d'altres entitats de cultura. Ballem sardanes, però també ballem altres danses. Ara estem col·laborant amb les gitanes per la polca de Cerdanyola, al curs de dansa vam tenir els bastoners i la casa Menorca de Barcelona, amb qui vam fer ball de bot, però també estem treballant amb la Casa d’Andalusia. Volem ajuntar-nos amb altres entitats per a fer ciutat, a Cerdanyola hi ha molta multiculturalitat i la sardana és i ha de ser una cosa oberta, per molt que estiguin tancades, tothom pot entrar.
"la sardana té molts anys d'història i s'ha mantingut fins al dia d'avui"
I per què ballar sardanes?
Les danses tradicionals tenen aquesta capacitat que cadascú hi va buscant quelcom diferent. Hi ha qui busca evadir-se de les seves preocupacions, qui vol fer una activitat en grup per establir noves relacions socials, i qui només vol fer una activitat física lleugera. I també hi ha molta gent que ho fa com a llegat, la sardana té molts anys d’història, a Cerdanyola va arribar pels estiuejants de Barcelona, i s'ha mantingut fins al dia d'avui. És una eina de caire festiu, però també reivindicatiu, que ha permès a la gent trobar-se i això és un llegat.
El curs de danses folk per a joves és una manera de mantenir aquest llegat.
Ens estem enfocant en joves perquè les entitats tenim un problema generacional, i l’arrel és la definició de compromís. L'any passat vam reconèixer el llegat del Leandre i aquest any hem reconegut la feina de la Núria, gent que ha entregat una part essencial de la seva vida. Aquest compromís és difícil de trobar ara, i no és un retret, simplement és que la ciutat ha canviat, la globalització ens ha fet a tots molt més individualistes. Creiem que és important que el curs de danses sigui opcional, el compromís és quelcom que espanta els joves i volem que sigui un lloc on puguin venir quan vulguin, aquí sempre hi som.
I contra aquest individualisme, que simbolitza l’Aplec?
La paraula aplec vol dir trobar-se. Cada ciutat té un dia en què és la protagonista, el dia del seu Aplec. En el darrer aplec la meitat de la gent era de Cerdanyola, però l’altra meitat de la gent era de fora. Vam tenir gent de Bellpuig, d'Osona, del Maresme… L’aplec és una gran festa al voltant de la sardana, nosaltres vam tenir 33 músics tocant a Cerdanyola i unes 300 persones ballant. En el nostre cas l’Aplec és el tret del tret de sortida, a partir d'aquí comencen totes les activitats i ballades habituals.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.