Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
El vinyataire Íñigo Haughey i l’historiador Miquel Sánchez van parlar sobre el patrimoni rural de Cerdanyola, aquest dilluns 17 de febrer,en les jornades sobre el patrimoni rural del Vallès Occidental que organiza la Fundació Bosch i Cardellach amb la col·laboració de la Taula de Patrimoni de Cerdanyola.
Durant els mesos de febrer i març, la Fundació Bosch i Cardellach ha convocat a Sabadell un seguit de jornades sobre el patrimoni rural del Vallès. la seva conservació i perspectives de futur. Aquesta setmana es va parlar de Cerdanyola i Terrassa, amb la col·laboració en l'organització de la sessió de laTaula de Patrimoni de Cerdanyola.
La recuperació de la vinya i la preservació de la memòria de les masies del municipi són, segons Haughey i Sánchez, elements centrals per recuperar el llegat rural de Cerdanyola i conservar el territori.
La vinya a Cerdanyola, eina de gestió del territori
El vinyataire Iñigo Haughey és un dels impulsors del projecte Rabassaires. Des de fa uns anys, el projecte recupera el cultiu de vinya a diverses poblacions del Vallès Occidental, entre aquestes, Cerdanyola.
Haughey va reivindicar el paper de la pagesia en la conservació del territori i en la prevenció de riscos com els incendis forestals. A banda de subratllar la utilitat social de l'agricultura, la intevenció posar l'accent en les dificultats que encara avui existeixen per impulsar projectes agraris en un entorn on les normatives sovint responen a una lògica urbana.
Rabassaires, que va néixer amb un component gairebé romàntic o idealista, s’ha consolidat com una iniciativa empresarial en creixement al Vallès Occidental. "Afortunadament", va dir, "ens està anant molt bé, tot i que les fortes inversions que hem hagut de fer per poder-lo tirar endavant suposen, encara avui, una càrrega molt important que ens costarà un temps superar".
Taula de les Jornades de patrimoni Rural dedicades a Cerdanyola i Terrassa, amb Íñigo Haughey i Miquel Sánchez. FOTO: J.A.H
A Cerdanyola, el projecte ha experimentat un canvi recent: han deixat les vinyes inicials situades a l’entorn de l’aqüeducte de Canaletes, però han assegurat la continuïtat amb un nou contracte de llarg termini amb un altre propietari del municipi. Els plans de creixement a la ciutat són ambiciosos i actualment busquen noves vies de finançament.
També va destacar iniciatives com Collserola Pagesa, col·lectiu de productors del Parc Natural de Collserola que treballen per reforçar la comercialització de producte local. Des de fa pocs mesos, Rabassaires ha obert un celler a Sabadell on es poden comprar i degustar els seus vins.
150 masies i un patrimoni immaterial emergent
Per la seva banda, Miquel Sánchez va repassar els tres volums ja publicats sobre les masies de Cerdanyola i va avançar que el quart llibre —inicialment concebut com el darrer— es troba molt avançat. L’obra documenta prop de 150 masies que han existit al terme municipal de Cerdanyola, moltes d’elles avui desaparegudes.
En el procés de recerca ha emergit, va dir Sánchez, una nova línia de treball: tot el patrimoni cultural immaterial vinculat al món de les masies. L’estudi de les terres, les nissagues familiars i els edificis ha permès recopilar un munt d'informació sobre usos, costums i formes de vida de les persones que hi vivien i que, segons va explicar, també caldria estructurar i explicar per evitar que es perdi aquest llegat.
L'anella verda de Terrassa
La sessió es va completar amb una xerrada al voltant de l'Anella Verda de Terrassa, a càrrec d' Enric Sanllehí, que va explicar la història i característiques d'aquest important "cinturó verd" i la seva funció per a la protecció dels espais naturals periurbans.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.