Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Bellaterra torna a situar-se al centre del debat territorial del Vallès. Amb uns 3.000 habitants, aquesta urbanització forma part del municipi de Cerdanyola, però des de fa anys una part del veïnat vol independitzar-se. Amb antecedents que es remunten a més de tres dècades i amb un llarg recorregut judicial, el darrer procès per deixar de formar part de Cerdanyola i integrar-se a Sant Cugat del Vallès ha entrat ara en la seva fase decisiva. En els pròxims mesos s’ha de tancar l’expedient administratiu i, un cop complet, la Generalitat de Catalunya haurà de prendre una decisió.
Una mica d'història i d'economia
Bellaterra va néixer a finals dels anys vint com una urbanització de ciutat jardí, vinculada a l’arribada dels Ferrocarrils de la Generalitat. Amb el temps, les segones residències, moltes d'industrials de Sabadell i altres municipis, es van convertir en habitatges habituals. El nucli va consolidar una identitat pròpia. Segons l'IDESCAT, Bellaterra és una de les vuit urbanitzacions que integren el terme municipal de Cerdanyola. És l’única però, que disposa d’un sistema de governança propi i els veïns de la qual se senten poble. L'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), acordada al ple municipal el 2009 i operativa des del 2010, pretenia donar resposta a aquest anhel .
En la recta final del procès, les dades socioeconòmiques han entrat amb virulència al debat. La renda mitjana anual per càpita a Bellaterra és de 25.799 euros. A Cerdanyola se situa en 13.953 euros; a Catalunya, en 16.546 euros, i a Sant Cugat, en 23.337 euros, segons dades publicades pel diari El País. La diferència socioeconòmica és un dels arguments dels posicionaments polítics, tant a favor com en contra.
Què s’està decidint i per què ara
El procediment obert no planteja la creació d’un municipi nou. El que es tramita és una alteració del terme municipal de Cerdanyola: la segregació de Bellaterra —juntament amb el sector de Can Fatjó dels Aurons— i la seva annexió a Sant Cugat. La decisió no correspon exclusivament als ajuntaments implicats. La resolució final recau en la Generalitat, després d’analitzar els informes de totes les administracions afectades; el dels dos ajuntaments i el de l'EMD.
El calendari s’ha accelerat arran d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del juny del 2024, que va obligar l’Ajuntament de Cerdanyola a tramitar l’expedient. Aquesta resolució judicial força totes les parts a posicionar-se formalment. El dia 7 de gener, expirava el termini per presentar els informes que havia sol·licitad l'Ajuntament de Cerdanyola per completar l'expedient.
Els arguments per a la segregació
Un dels principals arguments per la segregació és la relació funcional amb l’entorn. El veïnat favorable al canvi sosté que la mobilitat quotidiana, les connexions ferroviàries i l’accés als serveis situen Bellaterra més vinculada a Sant Cugat que al nucli urbà de Cerdanyola, separat per infraestructures viàries i pel campus de la UAB.
Un altre element recurrent és el debat sobre serveis i finançament. A Bellaterra consideren que la recaptació d’impostos supera el cost dels serveis municipals que presta l’Ajuntament de Cerdanyola. Aquest greuge percebut en inversions i manteniment ha estat un dels motors del descontentament veïnal.
Finalment, el model de governança també és clau. Bellaterra és una EMD amb competències pròpies, però amb un conveni de relació amb l’Ajuntament de Cerdanyola caducat des de fa més d'una dècada. La manca d’un acord estable, junt amb èpoques d'enfrontament judicial, ha alimentat la percepció de bloqueig institucional i ha reforçat l’aposta per un canvi de municipi com a sortida al conflicte.
La posició de Cerdanyola
L’Ajuntament de Cerdanyola defensa la continuïtat de Bellaterra dins del seu terme municipal. En una inèdita convocatòria de premsa, l'alcalde Carlos Cordón va dir ahir que faran servir tots els mecanismes "polítics, administratius i judicials" per preservar la integritat territorial actual.
El Ple va aprovar per unanimitat, el 18 de desembre, una declaració institucional contrària a la segregació i favorable a reforçar l’EMD com a alternativa. Des de fa un any i mig Ajuntament i EMD negocien un nou conveni amb més competències i millor finançament, amb l’objectiu de millorar els serveis i l’autogovern de Bellaterra. La declaració i el debat posterior al plenari va incloure el compromís de reforçar l'EMD.
La negociació del conveni, però, ha quedat en suspens després que l'EMD i l'ajuntament de Sant Cugat presentessin els respectius informes tècnics favorables a l'annexió, el 7 de gener. L’alcalde Carlos Cordón va anunciar ahir la suspensió temporal de la negociació mentre duri el procés de segregació i va acusar l’Ajuntament de Sant Cugat de deslleialtat institucional per haver presentat un informe favorable a l’annexió. Picabaralla entre els ajuntaments, van titular alguns mitjans.
El govern municipal també adverteix de l’impacte que podria tenir sobre la cohesió social i territorial de la ciutat, alhora que alerta del "precedent perillòs" que suposaria obrir la porta a agrupacions en funció de la renda econòmica.
La posició de Sant Cugat
L'Ajuntament de Sant Cugat havia evitat pronunciar-se públicament fins ara, tot i que els seus representants han assistit a debats a Bellaterra. En resposta a la demanda de Cerdanyola, Sant Cugat va aprovar el 7 de gener un informe tècnic que considera viable la integració de Bellaterra en termes legals, demogràfics, urbans i econòmics. El document destaca la continuïtat urbana entre ambdós nuclis i la capacitat pressupostària del municipi per assumir els serveis.
L’informe fixa, però, un límit rellevant: Sant Cugat no assumeix automàticament la continuïtat de l’EMD, ja que es tracta d’un ens creat per acord del Ple de Cerdanyola. En cas d’annexió, l’organització territorial de Bellaterra dependria d’una decisió posterior del ple santcugatenc. El govern local ha defensat que el seu posicionament és estrictament tècnic i ha manifestat que respectarà la decisió que adopti la Generalitat.
El posicionament de Bellaterra
Dins de Bellaterra, el procés combina una majoria social acreditada en la recollida el 2019 de 1.230 signatures favorables a la sortida del municipi, de les quals Cerdanyola en va reconèixer 1.133, amb una divisió política interna arran de la continuïtat de l'EMD. El 7 de gener, la Junta de Veïns de l’EMD va aprovar el seu informe favorable a la segregació i annexió, amb els vots exclusius del govern de Bellaterra Endavant. El document conclou que es compleixen els requisits legals i defensa la continuïtat de l’EMD.
L’oposició hi va votar en contra i va qüestionar la manca de consens i de participació en la redacció del document. Paral·lelament, el moviment veïnal Bellaterra és Sant Cugat, impulsor del tercer i actual procès de segregació, ha expressat que la prioritat és la integració a Sant Cugat, amb EMD o sense, i que sigui la Generalitat qui resolgui definitivament el conflicte.
Posicionaments polítics
El 8 de gener, Comuns i Podem de Cerdanyola i Sant Cugat van emetre un comunicat conjunt rebutjant els informes favorables a la segregació. Les formacions reclamen que la Generalitat valori l’impacte social i fiscal del procés i alerten de les conseqüències que la pèrdua d’un nucli amb alta capacitat contributiva podria tenir per a Cerdanyola.
A nivell municipal, tots els grups polítics de Cerdanyola van avalar al desembre una declaració institucional conjunta en defensa de la integritat del terme municipal, amb consens contrari a la segregació. Els partits de Sant Cugat també s'han posicionat.
Què passarà ara
L’Ajuntament de Cerdanyola preveu completar l’expedient i enviar-lo a la Generalitat al mes de març, un cop incorporats tots els informes de les administracions implicades. La previsió és portar-lo a debat plenari al febrer. A partir d’aquell moment, el Govern català disposarà d’un termini aproximat de sis mesos per decidir si autoritza o no la segregació de Bellaterra i la seva annexió a Sant Cugat. Una dada que allarga els últims terminis estimats i situa la resolució passa't l'estiu.
El desenllaç, previst ara a l'entrada de la tardor, no només determinarà el futur administratiu de Bellaterra. També tindrà un impacte directe en el futur institucional, territorial i financer de Cerdanyola d, i pot establir un precedent en la gestió dels canvis de terme municipal en funció del poder adquisitiu, va alertar, aquest dilluns, Cordón.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.