Cerdanyola demanarà la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació

El Ple Municipal va aprovar tots els punts proposats pel govern i l'oposició

Cerdanyola del Vallès demanarà formar part de la Red INNPULSO i rebre la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació. Així ho va acordar el Ple Municipal del mes de novembre, aquest dijous 25, en una sessió que va aprovar tots els punts i mocions presentats.

El Ple també va aprovar l'adhesió al manifest conjunt de les administracions pel 25N i una moció de rebuig de les violències masclistes

Més info: El Ple Municipal es declara en contra de la violència masclista enmig d'una polèmica entre regidors

Ciutat de la Ciència i la Innovació

Un dels punts aprovats a proposta del govern del PSC va ser que l'Ajuntament de Cerdanyola participi en la convocatòria de la concessió de la distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació corresponent a l'any 2021, que inclou la sol·licitud d'incorporació a l'Asociación de la Red INNPULSO (ARINN). Es tracta d'una xarxa finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació que es defineix com a "fòrum de trobada d'aquells ajuntaments que pretenen avançar en la definició i aplicació de polítiques locals innovadores".

El regidor d'Universitat i Ciutat del Coneixement, David González, va afirmar que Cerdanyola compta amb potencialitats que es poden fer créixer a través de les iniciatives de la Red INNPULSO. A més a més, va apuntar tres motius que justifiquen formar part de la xarxa: "Ubica Cerdanyola al mapa"; "Ens permet ocupar un espai per fer política comparada i copar projectes que funcionen a altres ciutats"; "Permet aconseguir subvencions i projectes que només es destinen a municipis que formen part d'aquesta xarxa".

En resposta, el regidor de Junts per Cerdanyola (JxC), Joan Sánchez, va demanar conèixer amb temps les actuacions concretes sobre aquesta qüestió i les recollides al Pla Estratègic de Ciutat, i va assenyalar que la ciutat ha de "servir de model" perquè té moltes potencialitats, però cal "aprofitar-les". Isaac Martínez, portaveu d'En Comú Podem (ECP), va coincidir en demanar al govern que defineixin projectes concrets en l'àmbit de la ciència i la innovació.

També des de Guanyem Cerdanyola, Laura Benseny, va mostrar dubtes sobre la utilitzat de la xarxa: "No s'han concretat motius específics, volem saber quines propostes concretes hi ha". En la mateixa línia, Íñigo Enterria, d'Esquerra Republicana (ERC), va expressar escepticisme davant què pot aportar a la ciutat formar part de INNPULSO i va demanar al govern concreció sobre les polítiques que tenen previst emprendre al respecte.

Finalment, el punt es va aprovar amb els vots a favor de PSC, Ciutadans (Cs), ECP i JxC, l'abstenció d'ERC i el vot en contra de Guanyem. Durant el debat d'aquest punt es va viure una situació polèmica quan Laura Benseny (Guanyem) va acusar David González (PSC) d'haver fet ús d'un to paternalista quan responia a la seva intervenció. 

PEM Guiera i Ordenances Fiscals

En l'apartat de propostes del govern local també es va aprovar -amb el vot a favor de tots els partits excepte Guanyem, que s'hi va abstenir- la modificació d'un apartat de l'acord del ple sobre el valor dels actius revertibles adscrits a la concessió de la construcció i explotació del PEM Guiera. La modificació fa referència a un canvi del procés per fer el pagament del valor dels actius revertibles. "Aquesta aprovació és un pas més per solucionar la qüestió del PEM Guiera i seguir amb les inversions previstes a l'equipament", va dir el regidor de Serveis Econòmics, Javier Sánchez.

En l'àmbit econòmic, el plenari va aprovar un punt afegit d'urgència per donar el vistiplau al compte general de l'exercici 2020 integrat pel compte general de l'Ajuntament i els comptes de l'empresa municipal Cerdanyola Promocions Municipals, SLU. PSC, ECP i JxC van votar a favor, mentre ERC, Cs, Guanyem i PP s'hi van abstenir.

 

La taxa del cementiri s'unificarà amb els nínxols de nova construcció. A partir d'ara, el preu de la cessió de tots els nínxols serà el mateix. 

També es va aprovar, amb l'única abstenció d'ERC, la modificació de les ordenances fiscals que regulen la taxa de llicències en l'àmbit urbanístic, la taxa del cementiri i l'ordenança que regula el preu públic per la prestació del servei d'emissora radiofònica municipal i la publicació d'anuncis al butlletí informatiu municipal. L'únic canvi substancial és el referent a la taxa del cementiri. A partir d'ara, s'unifica la taxa als nínxols de nova construcció perquè amb la reforma, el procés d'adjudicació del nínxol es fa per ordre d'omplir cada àrea del cementiri. Fins ara hi havia preus diferents per a cada filera i les famílies podien escollir quin nínxol volien.

A més a més, el Ple Municipal de novembre va donar llum verda a l'extinció anticipada del dret d'usdefruit a favor de Cerdanyola Opcions (empresa municipal ja desapareguda) dels terrenys que ocupa la benzinera de l'entrada a Les Fontetes. D'aquesta forma, tal com va destacar el govern local, l'Ajuntament no haurà d'esperar fins a 2023 -quan estava prevista l'extinció- per tenir la propietat dels terrenys i fer la licitació. PSC, ECP i JxC van votar a favor, mentre ERC, Cs, Guanyem i PP van votar en contra.

El plenari va ratificar la resolució d'alcaldia perquè l'Ajuntament es personi com a part codemandada "en el recurs contenciós administratiu interposat per l'empresa Suministros de Arcilla contra l'aprovació definitiva del text refós de la Modificació puntual del Pla general metropolità en l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola, promogut i tramès per l'Àrea Metropolitana de Barcelona". Tots els grups van votar a favor excepte el PP, que s'hi va abstenir.

Compromís amb el reciclatge i el dol perinatal

En l'apartat de les mocions, el Ple va aprovar totes les propostes de l'oposició. Per una banda, es va aprovar per unanimitat la moció d'ERC pel reconeixement públic del dol perinatal, gestacional i neonatal, i que es doti al municipi "d'un espai de suport i confort per a aquelles persones que han patit una pèrdua perinatal, gestacional o neonatal en forma d'espai físic al cementiri municipal i d'altres estratègies d'acompanyament".

També com a proposta d'ERC, el plenari va donar suport a instar a l'Ajuntament "al compliment del PREMET25 i que implanti adequadament les propostes de millora del PLAMIR l'any 2022, per tal de poder assolir el 2025, com a mínim, una taxa de reciclatge del 55%". Tots els partits van votar a favor excepte el PSC, que s'hi va abstenir.

El plenari va rebutjar la sentència del TSJC que obliga els centres educatius catalans a fer el 25% de les classes en castellà.

Així mateix, el plenari va aprovar la tercera moció d'Esquerra, en aquest cas per instar al govern de l'Estat a crear un fons extraordinari per a compensar la pèrdua d'ingressos que ocasioni la sentència sobre l'impost de plusvàlua "sobre les finances municipals, tant per aquelles transmissions efectuades durant els 15 dies en què no s'ha pogut exigir l'impost, com sobretot per aquelles transmissions anteriors que estaven pendents de liquidar i no es podran efectuar i les que no havien adquirit caràcter ferm i caldrà retornar als contribuents en base als fonaments de la sentència del TC". ERC, Guanyem i JxC van votar a favor, mentre PSC, Cs, ECP i PP s'hi van abstenir.

Com a punts d'urgència, es van aprovar dues mocions diferents referents a les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del Tribunal Suprem que obliguen els centres educatius catalans a fer el 25% de les classes en castellà. La primera moció va ser proposta d'ECP i acorda rebutjar "la providència del Tribunal Suprem i el fet que amb aquesta decisió avala la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè respon a criteris basats en la LOMCE", així com qualsevol "atac que posi en perill la immersió lingüística a Catalunya". PSC, ERC, Guanyem, ECP i JxC van votar a favor, mentre Ciutadans i PP s'hi van abstenir.

Per una altra banda, es va aprovar, amb els mateixos vots que la moció anterior, la proposta d'ERC de denunciar que "cap tribunal pot usurpar la capacitat dels centres educatius de prendre les decisions pedagògiques i didàctiques oportunes per assegurar la formació lingüística i comunicativa de l'alumnat i que qualsevol actuació feta al marge d'aquestes consideracions educatives suposa una distorsió greu en el procés d'aprenentatge de l'alumnat". A més a més, la moció s'adhereix al manifest de Som Escola i qualifica la decisió judicial com a "atac a la llengua".