El Parlament demana perdó a les víctimes de l’amiant per la indolència institucional

El Parlament de Catalunya ha acollit aquest divendres 19 de juny un acte institucional de reconeixement i desgreuge a les víctimes de l’amiant. El president de la cambra, Josep Rull, ha demanat perdó a les persones afectades i les seves famílies per la “indolència de les institucions” durant el llarg recorregut fins a l’aprovació de la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant.

Les víctimes han aprofitat l’homenatge per exigir un “compromís real” que garanteixi l’aplicació de la norma. La llei va ser aprovada dimecres per unanimitat i estableix un marc comú per localitzar, gestionar i retirar l’amiant, però la seva efectivitat dependrà dels recursos, els calendaris i el desplegament reglamentari.

“Un problema de salut pública de primera magnitud”

Rull ha advertit que la presència d’amiant a Catalunya continua sent “un problema de salut pública de primera magnitud i un repte ambiental de primer ordre”. El president del Parlament ha definit l’aprovació de la llei com “un èxit col·lectiu del país”, però ha remarcat que caldrà dotar-la de recursos i garantir-ne el compliment efectiu.

“Que mai més un pretès progrés es construeixi a costa de la salut i de la vida de les persones”, ha conclòs.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha qualificat l’amiant de “perillós assassí de persones” que ha deixat una empremta “cruel i profunda” en moltes famílies. Paneque ha defensat que la nova llei representa “un pas notable” i proporciona el marc adequat per actuar.

Tarrés alerta que cal actuar amb urgència

El pneumòleg cerdanyolenc Josep Tarrés, expert en les malalties provocades per l’amiant, ha definit aquest material com “la catàstrofe sanitària, industrial i ambiental més gran del segle XX”. Tarrés ha advertit que continuarà sent-ho si no s’actua de manera “urgent, rigorosa i compromesa”.

La directora, productora i guionista del documental La fibra sensible, Isabel Andrés, ha contextualitzat la problemàtica de l’amiant i ha conduït la cerimònia. Andrés és filla d’una víctima mortal de l’amiant i té arrels familiars a Ripollet. El seu pare va morir el 2017 per un mesotelioma provocat per l’exposició que havia patit com a aprenent a la fàbrica Uralita de Cerdanyola.

Entre els assistents hi havia els alcaldes de Ripollet i Badia del Vallès i el diputat socialista i regidor cerdanyolenc David González. Durant el debat d’aprovació de la llei, González va defensar una consideració especial per a Cerdanyola, Ripollet i Badia, els tres municipis que formen l’anomenada “zona zero” de l’amiant per l’impacte de l’antiga fàbrica Uralita, informa la PAC.

Els impulsors de la llei reclamen que es compleixi

Durant l’acte han pres la paraula Ferran Saro i Miguel Moreno, membres del col·lectiu Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant, i Joan Maria Soler, portaveu de la Comissió contra l’Amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB).

Els dos col·lectius han estat entre els impulsors de la llei i han participat en la tramitació amb propostes i observacions. Dimecres, una vegada aprovada la norma, Moreno i Soler van celebrar que Catalunya disposi d’una legislació “pionera a nivell internacional”, però van reclamar voluntat política i recursos econòmics perquè sigui efectiva.

Moreno va recordar aleshores que almenys 40 treballadors de Macosa-Alstom han mort per l’exposició a l’amiant i va insistir que la retirada s’ha de fer amb seguretat. Soler va precisar que el text definitiu no és la llei que els col·lectius havien presentat, tot i valorar l’acord assolit en la majoria dels aspectes.

Un minut de silenci per les víctimes

La cerimònia ha inclòs un minut de silenci en record de les víctimes i la interpretació d’El cant dels ocells a càrrec de la violoncel·lista Raquel Pabán, filla d’un membre del col·lectiu Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant.

L’acte ha reconegut dècades de lluita de les víctimes, les famílies, les entitats veïnals i els professionals que han denunciat les conseqüències laborals, sanitàries i ambientals d’aquest material. Amb la llei aprovada, els col·lectius reclamen que el reconeixement institucional es tradueixi en recursos, reparació i una retirada efectiva i segura de l’amiant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.