Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Aquest juliol, el ple ha donat llum verda a l’adhesió de Cerdanyola a la Xarxa d’Entitats Locals de l’Agenda 2030, pràcticament per unanimitat. Només un dels 25 regidors del plenari —Óscar Conde, representant de Vox— va votar en contra de la proposta del grup socialista, el dijous 17 de juliol. Malgrat el consens formal, la iniciativa va obrir un dels debats més extensos de l’última sessió plenària.
Una adhesió que comporta compromisos
A canvi d’una quota anual de 2.000 euros, la ciutat rebrà suport tècnic, formació i indicadors en matèria de sostenibilitat, i s’integrarà en una xarxa de més de 700 municipis “compromesos amb la sostenibilitat, la justícia social i la lluita contra el canvi climàtic”. La regidora Conchi Martínez, encarregada de defensar la proposta, va considerar “fonamentals” les relacions amb altres administracions i entitats per intercanviar experiències de bones pràctiques. “La xarxa ens dona eines però sobretot ens connecta amb altres municipis compromesos”, va concloure.
Una aposta per posicionar la ciutat
La demanda d'adhesió s’emmarca en l’aposta del govern local per reforçar el rol municipalista de Cerdanyola. “La presència de la ciutat en espais com aquests ens ajuda a créixer i a posicionar-nos com una ciutat que busca créixer de forma sostenible i ser un referent en innovació i coneixement”, va dir l’alcalde Carlos Cordón.
Un passat ple d’adhesions, però poc balanç
Amb aquest pas, l’Ajuntament es compromet a treballar per implantar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Cerdanyola compta des del 2024 amb un Pla d’Acció de l’Agenda Urbana. A més, des de l'any1998 —quan es va adherir a la Carta de Manresa, embrió de la Xarxa— el consistori ha subscrit nombroses declaracions ambientals: la declaració d’emergència climàtica comarcal (2019), una declaració pròpia (2019), o la Carta d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia (2022), entre d’altres.
Tot i això, una pregunta va sobrevolar la primera part del debat: què s’ha fet durant aquest temps?
L'oposició demana fets, no adhesions
Junts va recordar que, des de l’aprovació de l’agenda local 2030 l’abril del 2024, la majoria d’accions “estan pendents de planificació”. El seu portaveu, Joan Sánchez, va demanar una actualització de l’estat dels reptes.
Pedro Arco (En Comú Podem) i Adrià Guimerà (Guanyem) van ser encara més crítics: “Quins projectes han desenvolupat des de l’aprovació del pla?”, van preguntar, i “com canviarà l’acció de govern l’adhesió a la Xarxa?”.
La frase:
Albert Turón (ERC) al goven: “Són conscients, com tots, de la necessitat d’implantar els ODS, però dubtem que tinguin decisió política per portar-ho a terme.”
Un reguitzell de mesures no implementades
Turón (ERC) va denunciar que el sistema de recollida de residus no compleix amb els objectius fixats en aquestes declaracions; que no s’han iniciat polítiques de descarbonització; que no es promou l’autoconsum ni les comunitats energètiques; i que les mesures destalvi d’aigua i energia són inexistents. A més, va lamentar que les polítiques de mobilitat, com la zona taronja, afavorissin el cotxe privat.
Crítiques al model de ciutat i als ritmes del govern
Guimerà va qualificar de “clarament insuficients” les polítiques ambientals del PSC. Va criticar la construcció d’un “barri sobre abocadors tòxics”, la moratòria de les ZBE “que acabarà just després de les municipals del 2027”, les bonificacions a grans empreses i la previsió de centres de processament de dades amb alt impacte ecològic.
Turón va ser contundent: “Cerdanyola ha d’avançar amb els objectius de l’Agenda 2030, però dubtem que vostès siguin capaços d’implementar-los”.
El govern defensa que està posant les bases
Martínez (PSC) va replicar que “nosaltres hem posat el punt de partida” i que “estem fent camí”, tot reconeixent el retard històric de la ciutat en polítiques ecologistes. Sobre la moratòria de les ZBE, va aclarir que s’acabarà quan ho faci el contracte interurbà de transport públic. “Si el 2028 no existeix una alternativa real al cotxe, la moratòria continuarà”, va assegurar l’alcalde Cordón.
Tensió pel Parc de l’Alba
Cordón també va negar que es construeixin habitatges sobre abocadors: “A sobre dels abocadors no hi haurà pisos, sinó un parc”. Va acusar Guimerà de mentir, però aquest va matisar que havia parlar d' “un barri”, i que els parcs en formen part.
Què mostrarà Cerdanyola a la Xarxa?
Arco va plantejar la pregunta que crearia la segona ronda de debat: “La xarxa és per compartir experiències. Què mostrarà Cerdanyola?”. El govern va respondre amb un exemple: l’Oficina de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) com a model de bones pràctiques.
Un suport des de Bellaterra
El president de l’EMD de Bellaterra, Félix Riba, va felicitar el govern per l’adhesió i va posar com a exemple una gimcana sobre els ODS, celebrada a Bellaterra.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.