Encesa d'espelmes en record a les víctimes del nazisme

El veïnat de Cerdanyola va encendre espelmes per recordar les víctimes del nazisme en l'acte commemoratiu del Dia Mundial de l’Holocaust de divendres 28 de gener, on també representants dels diferents col·lectius afectats van condemnar l'assetjament nazi. A més, l’Ajuntament i l’associació Amical de Mauthausen van aprofitar l'ocasió per signar un conveni de col·laboració i demostrar de manera simbòlica la seva unió per defensar la Memòria Democràtica de Cerdanyola.  

Imperi erigit entre cadàvers

Desenes de persones es van reunir davant de l'Ajuntament per fer honor al 77è aniversari del dia que  les tropes soviètiques van alliberar els presoners del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenaude, el 27 de gener de 1945. Aquesta ha estat la data escollida per la ONU per commemorar el Dia Internacional en Memòria de les víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. 

Més info: Cerdanyola i l'Amical Mauthausen commemoraran el Dia Mundial de l'Holocaust

El president de l'Amical de Mauthausen, Juan M. Calvo Gascón, va fer la lectura del manifest que l'associació ha fet enguany com un "instrument per evitar presents i futurs genocidis a les nostres societats". "L'imperi nazi es va erigir sobre milers de cadàvers i d'esclaus, entre ells els gairebé 10.000 republicans espanyols deportats als camps", va recordar Gascón. 

Espelmes per recordar

Tot seguit, representants de set dels col·lectius perseguits pels nazis a mitjans del segle XX van dir unes paraules en honor a les víctimes a més d'encendre l'espelma simbòlica. L'educador Damian Weber de l'Escola Hatikva va honorar la memòria dels 6 milions de jueus i jueves exterminades pels nazis: "Avui més que mai és important recordar i no oblidar, i tenim l'obligació d'educar perquè això no torni a passar". 

Fent honor als republicans i republicanes que van patir la repressió va intervenir el pintor Antonio Ortega: "La memòria és fràgil i coneix la barbàrie, no garanteix que fets tan abominables es tornin a repetir. Per això diem, mai més!". La següent a encendre una espelma va ser Susana Martínez de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, per recordar les víctimes gitanes: "Creiem que la millor forma d'honorar les víctimes de l'holocaust és en el dia a dia, erradicant el discurs d'odi". 

A continuació va ser el torn de recordar les víctimes assassinades pel sol fet de ser persones amb discapacitat física o psíquica, a les que va donar veu Juan José Gómez, membre de l'associació Tortuga: "Hem de treballar totes i tots per acabar amb aquesta discriminació". També es va donar veu a les persones homosexuals víctimes del nazisme en boca d'Òscar Sala, qui va llegir un poema de Primo Levi. 

 

En representació als Testimonis de Jehovà exterminats pels nazis, va intervenir Míriam Caro per posar en valor la defensa de les ideologies humanes en front de la supremacia cristiana: "Va ser el triomf de la fe sobre l'espasa". Per últim, els alumnes de l'INS Forat del Vent, David Librer i Lucía Quintanilla, van recordar i encendre una espelma pels infants morts en les cambres de gas.

La defensa de la Memòria Històrica

La jornada simbòlica també va commemorar la Diada Nacional de l'Exili i la Deportació Republicana, que se celebra el 5 de febrer. Per això, l'alcalde Carlos Cordón i el president de l'Amical de Mauthausen, Juan M. Calvo Gascón, van signar in situ un conveni que oficialitza la col·laboració entre l'associació i l'Ajuntament de Cerdanyola per desenvolupar un n programa fix d'activitats anuals sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola. 

Entre les iniciatives destaca l'entrada de Cerdanyola a formar part de la "Xarxa Mai Més", creada per preservar la memòria de les persones que van ser deportades als camps de concentració nazis. Segons dades de l'Amical són quatre les persones cerdanyolenques que estar retingudes al camp de Mauthausen-Gausen. 

Carlos Cordón va comparèixer per explicar els tres objectius pels quals s'ha de mantenir el patrimoni col·lectiu de la memòria democràtica, sense oblidar els règims totalitaris que va haver a Europa a mitjans del segle XX i concretament a Espanya durant el Franquisme. Primer, "recordar les persones que han patit persecució, repressió o mort", també per "reivindicar les persones que van lluitar pels drets humans", i per últim, "servir de recordatori permanent" per evitar que aquests fets es tornin a repetir mai. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.