Graugent, 40 anys caminant al ritme de la ciutat

Entrar aquests dies a la sabateria Grau Gent de l’avinguda de Catalunya és una petita festa. Columnes de globus grocs, blancs i blaus i, al fons, un rètol il·luminat amb la història de la botiga, del 1986 al 2026, donen la benvinguda a qui entra. Per celebrar aquests 40 anys de trajectòria a Cerdanyola, Salvador Roca Grau i Núria Camps Bribian, els dos socis del negoci, obsequien la clientela amb rasques premiats i descomptes del 10 al 40%. “Tots tenen premi”, adverteixen entre rialles.

La campanya, iniciada el 15 de maig, acabarà dissabte 30 de maig al Cerdanyola Market, on instal·laran parada per segon any consecutiu. “El comerç local s’ha de promocionar”, defensa Roca, recordant les fires i les desfilades de la primera dècada dels anys 2000, quan Cerdanyola atreia compradors de Ripollet, Barberà, Montcada i Reixac i fins i tot Sant Cugat.

Darrere el taulell, i ara al costat del client

Quatre dècades donen per veure canviar una ciutat. Roca va posar-se per primer cop darrere un taulell amb només 17 anys i, des d’aleshores, ha vist transformar-se tant el comerç com la manera de comprar. Tot i això, matisa que avui ja no treballa darrere el taulell, sinó al costat del client.

“La gent agraeix que els atenguin persones i poder tocar i provar el que compren”, explica, reivindicant un dels principals valors del comerç de proximitat. Evita qualsevol discurs nostàlgic. Quan es parla de defensar el petit comerç, prefereix aterrar el debat. “Hem de ser útils. Si el comerç de proximitat no serveix, no sobreviurà”, sosté.

S’imaginen una ciutat sense botigues a peu de carrer? 

Grau Gent també va ser pionera en molts moments. Ho va ser el 1986, quan va obrir a l’avinguda de Catalunya amb un concepte de botiga poc habitual aleshores: sense porta i amb el gènere a tocar del vianant. Roca i Camps havien importat la idea de París, en un moment en què aquell model encara no s’estilava aquí.

La història familiar venia de més enrere. Als anys 70, la nissaga ja havia impulsat Calçats Grau-Teipe, a Ripollet. “La meva mare era costurera, amb dos nois, va veure que el negoci no tindria continuïtat i va passar-se a les sabates”, recorda Roca. En una època en què moltes sabateries venien sobretot espardenyes, Maria Grau va detectar que hi havia espai per a novetats arribades de Barcelona. Les sabates de talonet que comprava al carrer Pelayo i revenia a Ripollet van convertir-se en tot un reclam. “Vam arribar a comprar mostruaris sencers i col·leccions de 200 models”, explica el fill.

Els Davids contra els Goliats

El model comercial d’aquells anys tenia poc a veure amb l’actual. “La moda no era tan volàtil”, resumeix Roca. Avui, explica, les tendències canvien cada pocs mesos i seria impensable invertir en grans quantitats de gènere per vendre’l lentament amb el temps.

Des de la botiga han viscut en primera persona l’evolució de l’avinguda de Catalunya. Quan Grau Gent hi va arribar, l’eix comercial vivia un moment d’expansió. Primeres marques com Zara Kids, Mango o Stradivarius acabarien instal·lant-se a la zona i les oficines bancàries competien pels locals comercials fins al punt que, a mitjans dels anys 90, l’Ajuntament va intentar limitar-ne el creixement amb una moratòria.

Per a Roca, un dels primers grans punts d’inflexió va ser l’obertura de Baricentro, l’any 1980. Les promocions per atreure clients —patates a cinc pessetes el quilo o texans tirats de preu— van iniciar una competència impossible per a moltes botigues de proximitat i també per a la pagesia. Els comerciants començaven una lluita desigual, de David contra Goliat, que encara continua. Units, sota el paraïgua de Cerdanyola, comerç i serveis. 

“Abans la gent sortia a passejar per la ciutat, entrava a les botigues i comprava per impuls”, recorda. Els dissabtes a la tarda, diu, l’avinguda s’omplia de gent.

Després arribarien nous centres comercials, les grans multinacionals, internet i finalment la pandèmia. Segons la seva experiència, la covid va accelerar molts canvis en els hàbits de consum. Grau Gent havia arribat a tenir una desena de dependents; avui en són tres, tot i que les vendes no han disminuït. “El que ha canviat és la manera de comprar i de relacionar-se”, matisa.

Continuar sent útils

Grau Gent també té botiga en línia, força recent, perquè durant anys el web havia funcionat només com a aparador. Roca assumeix que internet és un terreny dominat per grans plataformes internacionals, però insisteix que el valor diferencial continua sent el contacte directe.

“Aquí entren persones que no poden caminar perquè els fan mal totes les sabates i surten contents i rient”, explica. Per a ell, aquest és el futur del comerç de proximitat: especialització, assessorament i confiança.

Dins la botiga, decorada amb globus blaus i grocs —colors corporatius en homenatge als orígens ripolletencs— i amb l’eslògan “40 anys caminant junts”, la conversa torna una vegada més a la mateixa idea. “Si som útils, sobreviurem”, resumeix Roca.

La ciutat necessita les seves botigues, perquè allà on hi ha comerços oberts encara hi ha vida —i llum— als carrers.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.