El Govern impulsa diverses actuacions per a garantir la igualtat i no discriminació

La llei vol fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe...

Totes les persones tenen per la seva condició humana, els drets fonamentals reconeguts, que de manera explícita es recullen en diferents textos declaratius i jurídics, de la Declaració dels Drets Humans, a les diferents constitucions estatals i en el cas de Catalunya, l'Estatut.

A Catalunya ningú pot ser discriminat per raó de capacitat, discapacitat, edat, religió o conviccions, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexual o per altra condició social o personal.La presència de la diversitat, entesa en el seu sentit més ampli, ens defineix i ens enriqueix com a país. Hem estat, som i serem diversos, atès que aquest és un tret constituent de la societat catalana i ho continuarà sent.

Conviure en la diversitat és doncs un dels grans reptes de les societats democràtiques actuals. Respectar la pluralitat no és només una qüestió de legalitat, també ho és de principis i valors fonamentals que compartim. Ser una societat cohesionada i alhora diversa esdevé imprescindible per enfortir el desenvolupament del país i per aconseguir que les diferències no derivin en desigualtat ni discriminació. 

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsa la campanya "Defensem el que és obvi" per tal d'informar, conscienciar i sensibilitzar la ciutadania del dret i l'obligació de lluitar contra qualsevol mena de discriminació i d'oferir igualtat de tracte i oportunitats als diferents col·lectius que la conformen, tinguin les característiques socials i personals que tinguin. Alguns exemples de com des del Govern es treballa en favor de la igualtat de tracte i la no discriminació:


1. Pacte nacional per la interculturalitat

El Govern de Catalunya aposta per la convivència en la diversitat des de la perspectiva intercultural. Es tracta d'una estratègia de transformació comunitària, en la qual intervenen persones de tots els orígens, bagatges culturals o identificacions per conformar una societat més cohesionada, que respecti, conegui i reconegui tota la diversitat que la conforma i que sigui capaç de generar una interacció positiva i un sentit de pertinença comú i compartit per tots els seus membres.

Deu anys després de l'aprovació del Pacte Nacional per a la Immigració, arriba el moment de renovar aquest acord estratègic, per tal de respondre els nous reptes que té plantejada la societat catalana.

La diversitat ha vingut per quedar-se i, a banda de formar part de la nostra experiència quotidiana, també ens planteja un repte social de primer ordre: evitar que la diversitat s'identifiqui amb la desigualtat. Per superar aquest repte ens caldrà aprofundir en les polítiques públiques del benestar, però no n'hi haurà prou. En contextos de diversitat, també existeix el risc que s'estenguin estereotips i prejudicis que dificultin la convivència. Per evitar-ho ens cal fomentar la interacció entre les persones, bo i reconeixent les possibles dificultats i sense defugir els conflictes que puguin sorgir. Una tasca per a la qual cal sumar també els esforços de tothom. Es fa necessari, per tant, incorporar la perspectiva intercultural com una manera de fer política en tots els àmbits.

El Pacte Nacional per a la Interculturalitat vol expressar el compromís dels actors institucionals, socials, econòmics, polítics i de la ciutadania per a la incorporació de la perspectiva intercultural en l'acció pública. En conseqüència, el Pacte vol recollir tant els compromisos del Govern com de tota la societat catalana per afavorir a la igualtat, el coneixement i reconeixement de la diversitat i el foment de la interacció positiva en tots els àmbits. Perquè aquest és el camí per assolir un sentit de pertinença a la cultura pública comuna que abasti totes les persones que vivim a Catalunya.
 

 

2. Llei per la igualtat de tracte i la no discriminació

La llei, actualment en tràmit parlamentari, té com a objectiu fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexual o per altra condició social o personal.

També promou l'erradicació del racisme i de qualsevol forma de persecució per motius religiosos, de xenofòbia, d'homofòbia, i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

La llei dona eines per actuar sobre les accions que no són delicte d'odi o d'altres figures penals, però que són discriminatòries. Alhora permet fer una tasca preventiva actuant en nivells de discriminació on l'actual codi penal no ho permet, prevenint d'arrel actituds discriminatòries més greus.

Insta els poders públics a adoptar mesures d'acció positiva per raó de les causes que estableix la Llei i impulsar polítiques de foment de la igualtat de tracte en les relacions entre particulars i l'assoliment d'acords dels diferents sectors socials o econòmics en la matèria.

Les infraccions i les sancions poden ser lleus, greus o molt greus, segons la gravetat dels fets. En el cas de les infraccions lleus o greus es pot substituir la sanció econòmica per la prestació de serveis d'utilitat pública, amb interès social i valor educatiu, o qualsevol mesura alternativa que tingui la finalitat de conscienciar l'infractor sobre la igualtat de tracte i no-discriminació, i de reparar el dany moral de les víctimes i dels grups afectats. La llei també preveu desenvolupar un procediment sancionador en matèria antidiscriminatòria.
 

3. Impuls del pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat 

El Govern de la Generalitat va iniciar l'any passat els treballs que han de culminar en el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, que servirà per abordar des del punt de vista legislatiu, pressupostari i de polítiques públiques tots els reptes que tenen les persones amb discapacitat.

En aquest sentit, es va constituir la Taula del Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat, integrada per membres del Govern i una seixantena de representants dels col·lectius i organitzacions implicades en el Pacte. La seva funció és definir el full de ruta a seguir per les diferents administracions per garantir els drets i la plena ciutadania de les persones amb discapacitat. La Taula s'encarregarà d'elaborar el document definitiu del Pacte.

La Taula del Pacte Nacional està presidida pel president de la Generalitat i hi participen el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, i la consellera de la Presidència, així com els representants del Govern de la Generalitat que ja formen part del CODISCAT, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, la directora general de Serveis Socials, el director general de Relacions Laborals, la directora del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i la directora general d'Igualtat.

També en formen part el president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), els membres del CODISCAT representants de les diferents federacions, i un representant de la Taula del Tercer Sector, les organitzacions municipalistes, les organitzacions sindicals, les patronals, la Confederació del Tercer Sector, la Intercol·legial i cadascun dels grups parlamentaris, així com fins a cinc membres en qualitat de persones expertes.

Una part important dels treballs de la Taula és transposar la Convenció de l'ONU, com ja han fet els 160 estats i països que han subscrit l'acord.
 

4. Implementació de la Llei 11/2014 pels drets LGBTI i la lluita contra L'LGBTIFÒBIA

Malgrat els notables avenços en visibilitat social i que Catalunya compta des de 2014 amb una llei específica que protegeix els drets del col·lectiu LGBTI, encara queda camí per erradicar l'LGBTIfòbia. L'any 2019 es van instruir 143 denúncies per LGBTIfòbia (117 investigacions penals, 3 denúncies laborals i 23 denúncies administratives) i 157 incidències, que fan referència a fets discriminatoris que no són denunciables per via penal o administrativa.

Des del Govern de la Generalitat, la Direcció General d'Igualtat, organisme responsable del desplegament de polítiques públiques LGBTI, treballa per erradicar l'LGBTFòbia estructural que hi ha a la nostra societat, des de les discriminacions més subtils a les agressions físiques. Cal seguir treballant a tots els nivells perquè el conjunt de la societat rebutgi obertament les situacions de discriminació i el col·lectiu de persones LGBTI pugui demostrar la seva identitat sense sentir-se amenaçat. Cal el compromís de tota la ciutadania, perquè és un repte compartit.

Des del 2017 la Direcció General d'Igualtat desplega la xarxa de Serveis d'Atenció Integral (SAI) LGBTI juntament amb els ens locals. Avui Catalunya disposa d'un centenar de punts amb cobertura a 790 municipis. A banda de denunciar-hi situacions de discriminació, els punts SAI també donen resposta a qualsevol necessitat d'acompanyament, suport o informació que tingui la ciutadania en relació a la diversitat sexual i de gènere.

D'altra banda, la Direcció General d'Igualtat ofereix formació en l'àmbit dels drets de les persones LGBTI. Des de l'aprovació de la llei s'ha format a 20.000 persones. A més, s'ha acompanyat els ens locals en l'elaboració i la implantació de 234 Plans locals i comarcals de polítiques LGBTI.