L'apunt de Teatre: Avançar sense trencar

Honestedat, la primera obra de l’any a l’Ateneu sacseja consciències amb un duel interpretatiu sobre èxit, consentiment i límits personals.

L’afany d’èxit i reconeixement passa per sobre les vulnerabilitats dels qui estimem? A quina distància queda l’ètica quan l’èxit es converteix en prioritat? Un espectacle com Honestedat, presentat el dia 23 de gener a l’Ateneu, presenta la fractura que apareix quan s’anteposen els desitjos personals als sentiments dels altres.

Recreant la tensió entre un director i una actriu units per una gran amistat, l’obra de Francesc Cuéllar construeix un enfrontament intens: a l’escenari, Míriam Iscla i Dafnis Balduz interpreten dos professionals que s’admiren però topen quan ella rebutja rodar una escena nua. Posant el focus en els límits personals, el conflicte esdevé emocional, resumit amb un “em mates” d’ella. En aquest punt, s’obren qüestions sobre consentiment, intimitat i el pes del patriarcat en la mirada sobre el cos femení.

Reforçant aquest xoc, l’escenografia i il·luminació senzilles creen un espai on la paraula és vital. Dins d’aquest marc, no hi ha fugida possible i el duel es manté constant. Obrint una escletxa de sinceritat, la peça no es tancarà fins que ell no reconegui que ha actuat pensant només en el seu interès, obrint-se a reparar el dany fet; no serà un gest menor, doncs decidirà el futur d’ambdós.

A partir d’aquest punt, la peça deixa clar que la honestedat té un cost però també una força transformadora. Malgrat la ferida, s’hi obre un espai fràgil per a la reparació. En definitiva, Honestedat convida a pensar en la responsabilitat dels nostres actes quan tractem els límits i vulnerabilitats dels qui estimem.

Més info: 'Honestedat' i 'Filar', les propostes teatrals d'aquest cap de setmana

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.