Les torres d’estiueig desaparegudes de Cerdanyola, recordades per Isidre Grau a la revista Vallesos

L’escriptor Isidre Grau (sabadell, 1945) recupera el record de les antigues torres d’estiueig de Cerdanyola en un article publicat a la revista Vallesos. El text forma part del dossier “Trenta joies desaparegudes”, inclòs al número 30 de la publicació, una edició commemorativa dels quinze anys d’aquesta revista-llibre dedicada a la història i el patrimoni del Vallès.

En el seu article, Grau recorda com Cerdanyola va ser, a finals del segle XIX i a inicis del XX, un municipi d’estiueig on diverses famílies benestants van aixecar residències temporals. Aquestes torres es concentraven sobretot al que aleshores era el carrer Sant Ignasi —més tard Avenida del Generalísimo i avui avinguda de Catalunya— i configuraven un conjunt arquitectònic singular, amb estils diversos que combinaven influències modernistes, noucentistes i eclèctiques.

Entre les construccions que evoca l’article hi ha la Torre Renom, que amb el temps es va convertir en l’Acadèmia del Sagrat Cor; la Torre Buïgas, vinculada a l’arquitecte Gaietà Buïgas; la Torre Brugaroles, obra d’Eduard Maria Balcells, o la Torre Recolons, envoltada de jardins a tocar del riu Sec. També s’hi esmenten altres residències d’aquell paisatge d’estiueig, com la Torre del Pi o la Torre Ribas i Farré, avui desaparegudes.

Amb el creixement urbà de la segona meitat del segle XX, la major part d’aquestes torres van ser enderrocades i substituïdes per blocs d’habitatges. D’aquell conjunt arquitectònic només en resten alguns testimonis, com Ca l’Arquer, que encara es conserva i recorda aquell passat d’estiueig que havia caracteritzat el municipi.

L'apunt

Isidre Grau és potser l'autor cerdanyolenc amb l'obra narrativa més extensa. Premi Sant Jordi de novel·la amb Els colors de l’aigua, ha situat sovint el Vallès i els seus paisatges en el centre del seu univers literari i també ha reflexionat sobre l’evolució urbana de la ciutat en en textos com Cerdanyola, espai 50/2000, que recull articles publicats al TOT Cerdanyola. La ciutat va festejar el seu 80è aniversari amb un emotiu homenatge, durant l'any passat. 

 

 

Una reflexió sobre el patrimoni perdut a la comarca

El número 30 de la revista Vallesos, on es publica aquest article, es pot consultar a la Biblioteca Central de Cerdanyola. El dossier “Trenta joies desaparegudes” de Vallesos recull altres exemples de patrimoni perdut del Vallès, com el Saló Imperial de Sabadell, el Grup Escolar Torrella de Terrassa o l’antiga estació de tren del centre de Granollers. També s’hi recorden espais naturals i elements de la vida quotidiana que han desaparegut amb el pas del temps, com el bosc de Can Feu de Sabadell, la Cooperativa Agrària de Barberà del Vallès o el celler cooperatiu de Ripollet, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. El dossier reflexiona sobre com el creixement urbanístic, l’especulació o la manca de polítiques de protecció han provocat la desaparició d’una part important del patrimoni del territori.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.