Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Familiars de residents de la residència pública de Cerdanyola han convocat una mobilització aquest dijous per denunciar "l'atenció indigna" que reben els interns. Les famílies denuncien una manca de personal constant que genera unes condicions "inhumanes" pels interns i "insuportables" per als treballadors, que s'hi veuen sobrepassats per la càrrega de feina.
Asseguren que els auxiliars no arriben o fan amb presses les tasques quotidianes d'higiene, alimentació i mobilització dels usuaris, que a més, denuncien la manca d'activitats, de serveis essencials com la fisioteràpia i d'una alimentació de qualitat. La direcció del centre nega totes les acusacions, exposant que més del 77,7 % dels familiars consideren que el seu familiar es troba bé, a gust.
Residents "abandonats"?
"Era una residència exemplar, però se l'han carregat", lamenta Maribel Atero, filla d'una dona que va estar a la residència més de dos anys abans de morir aquest darrer febrer. "És un maltractament indirecte", assegura, "a les auxiliars els és impossible arribar a les dutxes, els hi donen el menjar massa ràpid, hi ha problemes amb l'infermeria i amb la neteja, i el menjar és tot processat, sense cap valor nutricional".
Atero denuncia que s'ha mercantilitzat l'atenció a les persones grans a la residència, "és un negoci". "Sembla un pàrquing", coincideix Lucía Vila, nom fictici per protegir la intimitat de la filla d'una resident. Vila crítica l'absència d'activitats, "passen tot el dia asseguts a la taula sols, sense fer res".
Des de la Direcció de la Residència de Cerdanyola asseguren que "la bona trajectòria del centre al llarg dels anys, l’acompliment dels estàndards que exigeix la Generalitat, la bona valoració global de les famílies, i la professionalitat de tot el personal de la Residència de Cerdanyola del Vallès desmenteixen les acusacions 'd’abandonament i de situació greu' del centre, que generen un estat d’alarma i de demagògia totalment allunyat de la realitat".
Deficiències en l'alimentació i l'higiene
"La sopa és aigua, la verdura està crua, i la fruita ni la veuen", relata Laia Rodríguez, també nom fictici d'una filla d'una altra resident, criticant l'excés d'aliments fregits. "El menjar és de baixíssima qualitat", coincideix Vila, "a més, a la meva mare li costa menjar, i com que va lenta li donen dues cullerades i ja està", afegeix.
Una treballadora, auxiliar de gerontologia, que ha preferit mantenir l'anonimat, assegura que aquesta realitat és causada pels tempos completament inassumibles per la plantilla. "La gent gran necessita el seu temps per dur a terme les tasques més quotidianes, i la manca de personal es nota en aquestes cures, els familiars es queixen amb tota la raó", assegura.
Respecte a la quantitat de personal, la direcció de la residència ha explicat "les ràtios de personal per nombre de residents a la Residència de Cerdanyola s’ajusta al que estableix el Govern català, i superen amb escreix els que hi ha a residències privades o concertades".
Les familiars denuncien infeccions d'orina conseqüència de llargues hores sense anar al lavabo o sense un canvi de bolquer. "La meva mare ha estat tot un dia mullada d'orina", relata Vila. "És una infecció darrere de l'altra, i totes detectades pels familiars, no pels treballadors", aquesta problemàtica és per compartida per altres familiars. "Hi ha una deixadesa total, no hi ha seguiment dels pacients", denuncia García, amb relació a les infeccions.
"Hi ha una valoració molt bona en aspectes com la neteja del centre, els menús que s’ofereixen, o la comunicació i la informació. A més, un 84 % considera que, en cas de presentar-se, el centre ha resolt amb facilitat qualsevol incidència. Per tot plegat, un 75,9 % dels familiars recomanaria la Residència de Cerdanyola a una altra persona", contradiuen des de la direcció.
Els treballadors al centre
"Una cosa és tenir vocació, i l'altra no poder viure", defensa l'auxiliar, "la càrrega de feina, la responsabilitat, i l'esgotament, tant físic com mental, no estan recompensats econòmicament", afegeix. La treballadora denúncia una manca de recursos i de personal que ha provocat que treballadors amb anys d'experiència abandonessin el centre, "per la frustració de no arribar". "Necessitem que puguin les ràtios, necessitem més mans per treballar, però l'empresa no està prenent les mesures necessàries", conclou.
"Sempre que pujo a planta falta algú o els treballadors són nous", assegura García. "Tot i ser pocs intenten fer la feina bé, però no els deixen, els hi fiquen pressa", afegeix, demostrant que les famílies són conscients del sentiment d'impotència que denuncien les auxiliars. "Van tant de bòlit que algun dia m'he emportat la meva mare i no s'han assabentat", explica Rodríguez.
Des de la direcció han valorat molt positivament la feina feta per les treballadores, que asseguren "no és gens fàcil", i defensen la professionalitat del seu personal.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
