Memòria | Així era anar a escola a Cerdanyola fa gairebé un segle

Aquest dimarts 8 de setembre, més de set milers d'infants i joves de Cerdanyola tornaran a les aules per començar un nou curs. Una escena que es repeteix cada setembre, però que ha canviat profundament amb el pas de les generacions. Com eren les escoles de Cerdanyola fa gairebé un segle? Qui hi ensenyava? I com es va viure a la ciutat una de les grans transformacions educatives del segle XX?

Aprofitant l'inici del curs 2026-2027, obrim l'arxiu fotogràfic del TOT Cerdanyola per tornar a les aules del passat. Fotografies de grup, mestres, pupitres i edificis escolars ens porten a la Cerdanyola del segle passat i permeten recuperar també dues figures que van deixar una empremta especial en l'educació de la ciutat: Isabel Sarrablo i Lluís Gausachs.

Una nova manera d'entendre l'escola

Alumnes de les Escoles Nacionals de Cerdanyola cap a 1935. A la fila superior, la primera per l'esquerra és Pilar Farell. FOTO: Núria Xifré Casamitjana / Publicada pel TOT Cerdanyola al 1994.

L'educació va ser una de les grans transformacions impulsades durant la Segona República. El projecte perseguia una escola pública, unificada, laica, obligatòria i mixta, amb una nova concepció de l'aprenentatge i també del paper dels mestres.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936 es va crear el Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU). Un dels seus objectius era afrontar el dèficit històric d'escolarització sota el lema «cap nen sense escola i cap escola sense mestre». La transformació, però, anava més enllà de garantir places: comportava nous mètodes pedagògics i una nova consideració social i professional dels docents.

Cerdanyola va formar part d'aquell procés. Entre les imatges que han arribat fins als nostres dies n'hi ha una d'un grup de nenes de les Escoles Nacionals cap a 1935. Entre elles hi havia Pilar Farell, que dècades després protagonitzaria una singular història de retrobament amb el seu antic mestre.

Isabel Sarrablo i les primeres escoles

Una de les figures vinculades a aquesta transformació va ser Isabel Sarrablo Pena, directora de la Colònia Flor de Maig. El 1936, amb el suport de la Generalitat republicana, se li va confiar l'organització de les primeres escoles del municipi, d'on sorgiria el Col·legi Nostra Senyora del Roser, posteriorment Agrupació Escolar.

Alumnes i mestres de la Colònia Flor de Maig als anys trenta, amb Isabel Sarrablo com a directora. Foto: Arxiu Mimó /GREC

La seva empremta, però, va anar més enllà de l'organització escolar. En un article publicat al TOT Cerdanyola el 1991, el mestre i músic Jordi Morral i Masià (1932-2011) en destacava especialment la dimensió humana. Recordava «els seus ulls interessats, la seva bella musicalitat en el parlar» i la seva generositat envers aquells que necessitaven «ser escoltats, compresos i encoratjats».

Casada amb l'historiador Jaume Mimó i Llobet (1893-1964), primer alcalde republicà i cronista local, va ser mare de tres fills, entre ells Jaume Mimó i Sarrablo (1932-2011), que continuaria treballant per la cultura de la ciutat. Els seus nets han mantingut viu aquest llegat des d'entitats com el GREC i La Constància.

El TOT va recuperar la seva trajectòria a «Isabel Sarrablo, una mestra per recordar».

Lluís Gausachs, el mestre que els alumnes no van oblidar

Una altra d'aquestes històries té com a protagonista Lluís Gausachs. El setembre de 1936 va prendre possessió de l'Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall. Havia estat reclamat del front d'Aragó per exercir de mestre, però el setembre de 1937 va haver de tornar a files.

La guerra no va trencar del tot el vincle amb els alumnes. Des del front, Gausachs va continuar mantenint correspondència amb algunes d'elles, entre les quals Pilar Farell i Roser. Una d'aquelles targetes de campanya de 1937 s'ha conservat fins avui.

Després de la derrota republicana, Gausachs va marxar a l'exili i va passar 38 anys fora de Catalunya. La història va donar un tomb inesperat l'octubre de 1977. Pilar Farell, que aleshores tenia 55 anys, el va reconèixer per televisió al costat del president Josep Tarradellas, de qui Gausachs era secretari personal. Els antics alumnes van aconseguir contactar-hi i aquell mateix any es va produir el retrobament amb el mestre que no havien oblidat.

Lluís Gausachs es retroba el 1977 amb antics alumnes de Cerdanyola després de 38 anys d'exili. FOTO: Família Farell Mata Cortada / Diputació de Barcelona

La seva història i l'empremta de l'Escola Nova Unificada a Cerdanyola van protagonitzar el 2023 una exposició al Museu de Ca n'Oliver. El TOT va explicar aleshores la història de Lluís Gausachs i l'escola republicana a Cerdanyola.

L'escola republicana, també en una exposició virtual

La memòria de l'escola republicana a Cerdanyola es pot continuar explorant a «L'escola, llum de llibertat!», l'exposició de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona dedicada a la reforma educativa de la Segona República.

La mostra, que va dedicar a Cerdanyola l'espai «Lluís Gausachs, un mestre en la memòria», ja no es pot visitar presencialment, però manté disponible el recorregut virtual amb fotografies i documents de la ciutat i de la resta de municipis participants.

Visita l'exposició virtual «L'escola, llum de llibertat!»

Les escoles que recorden generacions de cerdanyolencs

Les fotografies conservades permeten continuar el recorregut més enllà dels anys de la República. Can Banús, l'Agrupació Escolar, la Institució Escolar Virio, el Col·legi Clemfor, l'Anunciata, el Col·legi Montserrat, el Mare de Déu del Roser, el parvulari del carrer de les Escoles o l'Institut Tècnic Sant Josep formen part d'un paisatge escolar que va anar canviant a mesura que també ho feia Cerdanyola.

Les imatges dels anys cinquanta i seixanta mostren aules, excursions, grups d'alumnes i edificis que molts cerdanyolencs encara poden reconèixer. En alguns casos, són també el testimoni d'escoles desaparegudes o transformades i d'una ciutat molt diferent de l'actual.

Una memòria construïda fotografia a fotografia

Bona part d'aquestes imatges han arribat fins avui gràcies a les donacions de veïns i famílies de Cerdanyola que, al llarg dels anys, han compartit fotografies dels seus àlbums particulars amb el TOT.

Aquest material forma part de l'arxiu fotogràfic històric del TOT, que ja superava les 2.000 fotografies històriques digitalitzades el 2019. Un fons que continua creixent i que adquireix un significat especial el curss 2026-2027, quan el TOT Cerdanyola celebrarà 40 anys explicant la ciutat.

La història d'aquest projecte de recuperació de la memòria es pot conèixer a «L'arxiu online del TOT supera les 2.000 fotografies històriques de Cerdanyola».